AUDIOVISUAL DE LES ACTIVITATS DE LA SETMANA EXTRAORDINÀRIA

vam haver de fer , per seminari, un audiovisual que reflectís totes les activitats que havíem realitzat al llarg d’aquesta setmana extraordinària. Aquest treball s’havia de fer per parelles( amb la companya que havies anat a fer la pràctica a l’escola). En el meu cas, vaig realitzar el muntatge amb l’Eli i el resultat a sigut el següent:

ACTIVITAT JOAN COROMINES ( 2a PART)

Continuant amb la classe passada sobre l’estudi de Joan Coromines, hem hagut de crear un text per a cada tipus de llenguatge que hem treballat: el llenguatge publicitari, el poètic i el quotidià. Per fer-ho ens hem agrupat en els mateixos grups de la setmana passada.

LLENGUATGE PUBLICITARI

Hem creat un slogan per vendre el diccionari de Coromines i el resultat ha sigut el següent:

Amb les passes i paraules de Joan Coromines, emprèn un nou viatge ple de coneixement. Si vols gaudir de la natura, enportat una bona cultura.

Diccionari de Joan Coromines

LLENGUATGE POÈTIC

Hem creat un poema a partir dels significats de les paraules: comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb.

Infantilis, infantatus
A l’escola hem d’anar
Infantitus infantilis
Per aprendre a comunicar.

Infantil, infantina
Amb energia has de participar
Infantinol, infantinar
Per poder avençar.

Infanti, Infantinus
Aviat aprendràs
Infantiti, infantinar
Amb Joan Coromines aprendràs.


LLENGUATGE QUOTIDIÀ

A partir de les paraules que vam buscar al diccionari(comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb) hem creat un diàleg en el que hi apareixen aquestes paraules i les seves definicions:

NARRADOR: Un grup d’estudiants s’ha trobat a la biblioteca de l’escola per fer un treball.

A: Hola Carol, com portes la feina?.

B: No vaig gaire, bé.

A: Per què?.

B: Perquè no trobo algunes paraules que ens van repartir per poder fer el treball.

A: Ho has buscat al diccionari que hi ha a l’escola de Joan Cormonines? jo les he trobat allà.
B: A! dons hem sembla una bona idea. Què és el que has trobat tu?.

A: A mi hem tocava “infantil”, i he trobat que infantil prové del llatí infantilis, renovellat com infantivol amb terminació catalana.

C: Ei!!! Esteu aquí. Us estava buscant. He trobat la procedència de la paraula “aviat”, i diu que prové dels antics viats, vivats i ivats. No se com ho podrem posar en el treball, penso que són molt complicades.

A: “Amb” segons el diccionari, prové de l’alteració de la forma “ab” i de la combinació “am amb ab” ha resultat la forma d’avui i la predominant.

B: Aaaaa!!!! Dons ara ja tenim totes les definicions. Ja els hi podem comunicar a la resta de companys que el treball està acabat!.

A: Dons ara només falta imprimir-ho i entregar-ho.

JOAN COROMINES

L’activitat que varem realitzar, sobre la busqueda de certes paraules al diccionari va consistir en: per grups, vam haver de buscar el verb comunicar, el substantiu escola, l’adjectiu infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb. Cadascun d’ells ho va fer en diccionaris diferents( Pompeu Fabra, Mossèn Alcover i el borges Bolcemoll, Joan Coromines, La Gran enciclopèdia Catalana i el DIEC).

El meu( B1), format per: Laia Bonamusa, Rocío Carnero, Ana Cubet, Silvia De Dios, Raquel Fernández, Arantxa Hernández, Anna Iniesta, Marina Macarulla, Andrea Marquier i Andrea, ens va tocar buscar informació sobre Joan Coromines i els seus diccionaris.

BIOGRAFIA

Joan Coromines va néixer l’any 1905 a Barcelona i va morir el 1997. Era fill de Pere Coromines (polític i escriptor) i de Celestina Vigneaux (pedagoga).

Va crear un diccionari etimològic català en el seu honor “ a la memòria de Coromines”. Llicenciat en lletres i obra a la UB l’any 1927. El 1925 va treballar a la universitat de Montpeller i el 1927 va treballar de mestre auxiliar de llengües d’àrab i de llatí a la UB. Pompeu l’incorporà com a secretari de les oficines lexicogràfiques de l’ IEC (Institut d’Estudis Catalans). El govern argentí li concedí una plaça de professor de gramàtica superior castellana i de llatí a la Universitat de Cuyo. Va obtenir una beca per a la preparació “ Diccionario crítico etimològico de lengua castellana”. El 1946, va ser professor de filosofia a la universitat de Chicago. El 1952 va tornar a Catalunya. El 1977, va publicar el Diccionari etimològic de la llengua catalana. Coromines va publicar 7 diccionaris: el diccionari etimològic, d’història, d’autoritats, el dialectal, el normatiu, el romànic i el Corominíanic.

L’objectiu del DECAT era establir origen de tots els mots de llengua, desplegant coneixements i de força especulativa.

Joan Coromines era un home molt excursionista. Per realitzar el seu recull de paraules, que posteriorment va publicar al diccionari, va fer una sèrie d’enquestes a les costes menorquines. Un exemple el trobem a la paraula brúixola: va trobar gent que l’anomenava bruíxola o buixola; ell accepta la paraula bruíxula. El 1935 va fer un llibre que recopila totes aquestes paraules que ell havia extret de les enquestes realitzades a la gent.

DEFINICIONS

• INFANTIL:pres del ll. Infantilis; renovellat com infantívolvol amb terminació catalana [segle xv, Dag.; Verdaguer]; infantilisme, infantilitzar, D'infantilitzar: infantament [fi S.XVI, Genebreda]; infantadora. Infantó [Llull]; infantona, infantet; infantí, infantina. D'infant en el sentit de 'soldat a peu' [1472 jn Esteve], manllevat de l'it. Fante, 'minyó', 'mosso,criat'> d'on 'soldat d'infanteria' ( que en cat. Antic es deia servent, Muntaner etc.) etimologia demostrada en el DCEC/DECH III, 449b19-38;infanteria [1452, AlcM;; Jn Esteve, Dag]. Infanter. Infantejar.

• PREPOSICIÓ " A": Alteració de la forma ab, normal en la llengua antiga, provinent del llatí ;a casa de; vora de; en mans de; que en el llatí vulgar de la Gàl·lia i de la nostra terra, va remplaçar el llatí CUM. "amb"; la forma "am" apareix de vegades a l'edat mitjana (sobretot davant consonants, i més quan precedeix els pronoms "me" i "nos", combinació en què influïa l'assimilació i de la combinació de "an" amb "ab" ha resultat la forma avui predominant.

PRÀCTICA JCLIC

El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats... Una aplicació que ens permet crear activitats educatives de tota mena adreçades a nens que els ajuden en el seu aprenentatge. És un suport al currículum educatiu. Totes aquestes activitats se solen presentar en projectes. A més, després les pots penjar en llocs weps.

La practica que hem fet consistia en crear quatre activitats relacionades amb les fruites per posar en pràctica el seu funcionament.

M’ha agradat molt treballar amb el Jclic perquè considero que és una aplicació molt útil pels mestres, ja que pots crear tot tipus d’activitats i, a més amés, també et permet fer activitats en grups, treballant així amb els nens la col·laboració entre ells. Una altre raó per la que m’ha agradat l’activitat ha sigut perquè jo aquest programa ja el coneixia i he pogut seguir l’activitat sense cap problema. No com en les altres classes que em perdia fàcilment perquè no coneixia els programes. Al mòdul d’educació infantil l’havíem utilitzat.

Aquí us deixo l’enllaç perquè pugueu veure el projecte de les fruites que vàrem crear:

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AlbaCicharik/Fruites.htm

Animada per la seva facilitat per crear activitats, he creat un projecte per arèes. Hi ha activitas de P-3, P-4 i de P-5. Cadascuna d’aquestes edats compren diverses activitats: animals, colors i números. A continuació us deixo l'enllaç perquè hi pogueu accedir:

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AlbaCicharik/P3.htm

MAPA CONCEPTUAL I FLUXOGRAMES

Avui a classe de comunicació hem parlat sobre els mapes conceptual i els fluxogrames. Tant els mapes conceptuals com els fluxogrames són eines que ens ajuden a pensar sobre que són aquesta realitat i a projectar allò que veiem d’ ella. Els mapes els utilitzem per fer gràfiques. És una eina que ens fa pensar. En canvi, els fluxogrames els utilitzem per fer processos com per exemple, representar el cicle de l’aigua.

Abans de procedir a fer un mapa conceptual hem de tenir en compte una sèrie d’estadis: primer, hem de fer una selecció i jerarquització del concepte que haguem escollit; segon, hem de fer una reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres i un cop haguem fet els passos anteriors procedirem a fer una representació gràfica dels conceptes. En un mapa mai es poden repetir conceptes. A classe hem fet un exercici que consistia en fer un mapa conceptual sobre un sopar de Nadal.

Els fluxogrames són una eina molt útil pels mestres, ja que els permeten planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional com per exemple, representar el procés per a l’ acollida d’un nou alumne a l’escola. I també com a eina per difondre coneixements als alumnes: definir ordres i instruccions, resolució de problemes, preses de decisions, entre d’altres. Alhora de fer un fluxograma utilitzem uns símbols: la forma rodona s’utilitza a l’ inici o al final del procés, el rectangle es col·loquen per indicar les instruccions o passos a seguir o acciona a fer i el rombo representa la decisió a prendre.

A continuació, veureu un exemple de fluxograme sobre el "procés de creuar el semàfor".

A Educació Primària, s'utilitzen les dues eines(mapes conceptuals i fluxogrames) per estructurar les instruccions. És una manera de visualitzar millor normes de cara als nens i nenes. A Educació Infantil, els nens/es no creen mapes conceptuals ni fluxogrames, ja que encara no tenen prou desenvolupades les habilitats psicomotrius i les cognitives. Però si que és una eina molt útil per la mestre d'EI alhora d'explicar-lis conceptes als nens/es.

DEFDINICIÓ DEL LLENGUATGE POÈTIC, PUBLICITARI I QUOTIDIÀ

Després de debatre sobre quin llenguatge és el millor hem arribat a la conclusió que la comunicació es base en vendre i que tots els llenguatges són iguals i que cadascú té una finalitat comercial.

Podem dir doncs, que el llenguatge quotidià és el primer llenguatge que s’aprèn, el més espontani per comunicar-se i altruista. Enfront del poètic que és un llenguatge melòdic que aporta imatges mentals i té una funció estètica. En canvi, el llenguatge publicitari utilitza els dos anteriors, el quotidià i el poètic, per aconseguir els seus objectius. Així mateix és un llenguatge atractiu perquè intenta vendre un producte a un públic seleccionat i alhora és el més persuasiu.

QUI ETS TU?

De figura esvelta i irregular
Escoltes la gent al passar.

Secrets et poden ser revelats
A ensordir els temors pots jugar
De tots els teus estimats
Però no pas oblidar.

Presumida com tu ets,
Ben guarnida sempre vas
I al passar la gent et veu
Molt eixerida i fugaç.

Sota uns cabells daurats et poden amagar
Però la teva alerta mai la podran tapar.