Mostrando entradas con la etiqueta TIC. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TIC. Mostrar todas las entradas

domingo, 13 de diciembre de 2009

PRÀCTICA JCLIC

El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats... Una aplicació que ens permet crear activitats educatives de tota mena adreçades a nens que els ajuden en el seu aprenentatge. És un suport al currículum educatiu. Totes aquestes activitats se solen presentar en projectes. A més, després les pots penjar en llocs weps.

La practica que hem fet consistia en crear quatre activitats relacionades amb les fruites per posar en pràctica el seu funcionament.

M’ha agradat molt treballar amb el Jclic perquè considero que és una aplicació molt útil pels mestres, ja que pots crear tot tipus d’activitats i, a més amés, també et permet fer activitats en grups, treballant així amb els nens la col·laboració entre ells. Una altre raó per la que m’ha agradat l’activitat ha sigut perquè jo aquest programa ja el coneixia i he pogut seguir l’activitat sense cap problema. No com en les altres classes que em perdia fàcilment perquè no coneixia els programes. Al mòdul d’educació infantil l’havíem utilitzat.

Aquí us deixo l’enllaç perquè pugueu veure el projecte de les fruites que vàrem crear:


http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AlbaCicharik/Fruites.htm

Animada per la seva facilitat per crear activitats, he creat un projecte per arèes. Hi ha activitas de P-3, P-4 i de P-5. Cadascuna d’aquestes edats compren diverses activitats: animals, colors i números. A continuació us deixo l'enllaç perquè hi pogueu accedir:





jueves, 3 de diciembre de 2009

MAPA CONCEPTUAL I FLUXOGRAMES

Avui a classe de comunicació hem parlat sobre els mapes conceptual i els fluxogrames. Tant els mapes conceptuals com els fluxogrames són eines que ens ajuden a pensar sobre que són aquesta realitat i a projectar allò que veiem d’ ella. Els mapes els utilitzem per fer gràfiques. És una eina que ens fa pensar. En canvi, els fluxogrames els utilitzem per fer processos com per exemple, representar el cicle de l’aigua.

Abans de procedir a fer un mapa conceptual hem de tenir en compte una sèrie d’estadis: primer, hem de fer una selecció i jerarquització del concepte que haguem escollit; segon, hem de fer una reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres i un cop haguem fet els passos anteriors procedirem a fer una representació gràfica dels conceptes. En un mapa mai es poden repetir conceptes. A classe hem fet un exercici que consistia en fer un mapa conceptual sobre un sopar de Nadal.


Els fluxogrames són una eina molt útil pels mestres, ja que els permeten planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional com per exemple, representar el procés per a l’ acollida d’un nou alumne a l’escola. I també com a eina per difondre coneixements als alumnes: definir ordres i instruccions, resolució de problemes, preses de decisions, entre d’altres. Alhora de fer un fluxograma utilitzem uns símbols: la forma rodona s’utilitza a l’ inici o al final del procés, el rectangle es col·loquen per indicar les instruccions o passos a seguir o acciona a fer i el rombo representa la decisió a prendre.
A continuació, veureu un exemple de fluxograme sobre el "procés de creuar el semàfor".



A Educació Primària, s'utilitzen les dues eines(mapes conceptuals i fluxogrames) per estructurar les instruccions. És una manera de visualitzar millor normes de cara als nens i nenes. A Educació Infantil, els nens/es no creen mapes conceptuals ni fluxogrames, ja que encara no tenen prou desenvolupades les habilitats psicomotrius i les cognitives. Però si que és una eina molt útil per la mestre d'EI alhora d'explicar-lis conceptes als nens/es.



jueves, 26 de noviembre de 2009

LES PDI

Les PDI (Pantalla Digital Interactiva) és la nova tecnologia del segle XXI de les escoles. Aquestes pantalles tenen molts avantatges : no cal esborrar per tornar escriure sinó que rectifiquem directament, ens permet treballar col·lectivament, ajudant-nos uns als altres. A les escoles, s’utilitzen per fer exercicis interactius d’aprenentatges com el J-clic o per treballar la grafomotricitat. L’únic inconvenient que hit robo és que cada tant s’ha de calibrar. Per fer-ho hem d’apretar els dos botons alhora situats a la part inferior de la pantalla.
La pantalla consta d’uns sensors que reconeixen el color amb el que estem escrivint i d’una barra d’eines. A la barra d’eines hi trobem una cámara per capturar la pantalla, un subratllador, podem escollir el traç amb el volem treballar( més gran, més petit, més gruixut, més prim), també tenim l’eina d’esborrar i de desfer. A més a més, a la part inferior de la pantalla, trobem un teclat i un ratolí.


La experiència de poder experimentar amb la tecnologia PDI ha sigut sensacional. Molt divertida. M’ha agradat molt poder jugar amb a un joc simplement clicant amb el dit sobre la pantalla. Trobo que és una tecnologia molt útil de cara a l’educació i de cara , també ,als mestres. És una altre manera d’aprendre d’una manera més lúdica. En el cas dels universitaris el mestre pot anant escrivint i guardant i al final enviar els apunts, per exemple.

sábado, 14 de noviembre de 2009

lunes, 9 de noviembre de 2009

GOOGLE DOCS

Avui hem treballat el Googledocs a classe. Consisteix en què els document no s’emmagatzemin a l’ordinador sinó que estiguin directament a Internet. Permet compartir i col·laborar documents d'una manera molt més fàcil. La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents. En comptes d’adjuntar un document a un missatge: s’adjunten diferents adreces de correu a un sol document. Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe a aquest document. Clicant l’enllaç podran editar i desar on-line el document. això fa que quan algú del grup edita, tothom veiem aquest canvis. Com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ja k tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors. Tots els articles tenen un únic lloc on organitzar-los i editar-los. A més es accessible des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. A més a més, no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.
Per conèixer millor el document hem fet unes pràctiques a classe. Per poder realitzar millor aquestes pràctiques ens hem posat per grups de tres persones.

· La primera pràctica, consistia en crear i compartir un document de text. Una persona del grup, en el nostre cas l’Anna Selma, ha creat un document “ Un dia a l’escola bressol”. Un cop creat ha anat a “comparteix”, “ invita usuaris” i ha posat les nostres direccions i la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document. Cada vegada que una de nosaltres afegia informació anava a “edita” , escrivia la seva aportació i apretava a “desa”. Tot seguit, totes actualitzàvem la pantalla apretant F5 i la nova aportació apareixia en pantalla.
El document és pot veure en aquesta pàgina wep.

· La segona pràctica, era crear una presentació que l’havíem d’ utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup. En el nostre cas, la nostre presentació, seguint amb el mateix tema escollit en la pràctica anterior, consistia en fer un esquema sobre els hàbits que es treballaven a classe. La presentació es pot veure en aquesta pàgina wep.

http://docs.google.com/present/edit?id=0AQ3b4v04B-ggZGMzaDZid3ZfMWMzeHF6emQy&hl=ca

· La tercera i última apràctica, consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d’aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Per crear el formulari vam seguir una sèrie de passos:

1. Vam anar a l’apartat on posava “ formulari” I apretàrem damunt de l’apartat “ crear formulari”.

2. Vam omplir la taula amb preguntes que després havíem de contestar. Cada una de nosaltres va escriure una pregunta. En total en tenim quatre.


3. Un cop fetes totes les preguntes vam apretar a “fer” i seguidament a “desa”.
En aquest qüestionari se’ns presentaven tres qüestions que feien referència a la presentació de l’exercici anterior. Un cop fet el formulari el vam desar i publicar. Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.
El formulari el podeu trobar en aquesta pàgina wep.
Un fet curiós, sobre aquest document, que hem va cridar l’atenció va ser que alhora que estàs veient la teva presentació pots fer comentaris sobre ell amb la resta dels teus companys mitjançant una espècie de chat. Pots fer una presentació Googledocs(una espècie de Power Point), així com formularis(qüestionari). Aquest formularis ens poden servir per captar la informació de la resta dels usuaris, per exemple, per demanar la opinió dels meus companys sobre la presentació que he fet (si els hi ha agradat o no, si he estat correcte...).
Fent les pràctiques m’ho he passat molt bé. Les quatre desconeixíem aquest document i per tant, a mesura d’anar provant i amb les indicacions del professor van poder fer les tres pràctiques. Em va agradar molt el tema de poder ampliar la informació i anar- la editant totes a l’hora. Trobo que és una eina molt útil alhora de fer treballs en grup ja que podem compartir la informació entre nosaltres i, a la vegada, en estalvia temps alhora de quedar per fer el treball: podem anar editant la informació i anar-li donant forma al document a distància sense necessitat de quedar un dia per fer-lo.

sábado, 7 de noviembre de 2009

Movie Maker

Alhora de muntar el vídeo de "Barcelona" vaig haber de seguir uns quants passos:

1) Importar al programa Windows Movie Maker els vídeos que vaig grabar de barcelona, així com l'arxiu de la música de fons, en format MP3.

2) Un cop ja tenia tots els vídeos, els vaig arrossegar a la part inferior de la pantalla col·locant-los en ordre de aparició.

3) Vaig incloure els Efectes a cada clip i les Transicions entre clips que es troven dins de l'apartat "Edita pel·lícula" on posa " transicions de vídeo".

4) Acte seguit, vaig incloure els títols i crèdits que els trobareu al mateix apartat d'editar película. En el meus cas, vaig decidir posar una portada on apareix el títol de "Barcelona" amb un efecte que s'anomena:" Títols transparents solapats".

5) Un cop ja tenia tot el muntatge fet de l'audiovisual vaig arrossegar la música de "Barcelona" de Fredy Mercury i Monserrat Caballer sobre la barra "Àudio/Música" i la vaig retallar fins a un minut. Per treure les veus del video vaig anar a: a clip, audio, silenciar. Ja tenia el vídeo muntat! només faltava desar el projecte a l'escritori.


6) Per últim, i amb el vídeo desat a l'escritori, vaig pujar l'arxiu al Youtube, vaig agafar el codi embed i el vaig copiar al meu blog per deixar constància de la pràctica realitzada.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El vídeo s’expressa a través del llenguatge audiovisual. Es diu així perquè està format per so i imatge. Aquest serveix per expressar emocions. El seu creador va ser Eisenstéin.

Hi han vídeos que no transmeten res, en que el llenguatge audiovisual només serveix per acompanyar la veu. En canvi, trobem d’altres que serveixen per transmetre valors com l’amistat, el compartir. Vídeos en que aprenem després d’haver –los vist. Ens transmeten unes emocions que després nosaltres les interpretem.

El Movie Maker és un programa que serveix per fer muntatges de vídeo i crear de nous. Aquest programa conté tres apartats: el primer és per capturar el vídeo, el segon és per editar pel·lícula(aquí enganxem les diferents imatges i so que tenim i que ens serviran per muntar el vídeo) i el tercer i últim, finalitzar pel·lícula on un cop tenim fet tot el muntatge el gravem i fem un arxiu de vídeo.

TREBALL BLOGOSFERA

El nostre treball tracte de com els mestres s'han de possar al dia sobre les noves tecnologies, ja que els nens cada vegada les dominen més i están més al dia dels nous procesos de la informàtica i tot el que hi fa referència a ella. La pregunta que ens fem és: en aquest cas, qui és el docent l’alumne o el mestre?

Aquest treball ha estat realitzat per: Rocio Carnero Jodar, Alba Cicharik Galduf, Marina Macarulla Martí, Laura Moreno Ortega, Alejandra Santamaria Ostos i Anna Selma García.

Per fer-lo hem decidit entre totes, organitzar-nos de la millor manera i hem pensat que el millor, seria repartir-nos la feina entre les sis però sense oblidar que el treball és amb grup i totes hem d'ajudar-nos. Hem decidit que una de nosaltres realitzarà una entrevista a una mestra fent-li algunes preguntes que ens hem formulat quan hem lleguit l'article del treball, una altra farà un resum de l'article que hem escollit, una altra cercarà més informació per ampliar la que tenim, també farem una intervenció fent referència a l'entrevista i a l'article resumit.

La meva aportació en aquest treball ha sigut fer-li una entrevista a una mestre de primària. La meva companya Anna també ha fet una entrevista a un mestre, però en el seu cas era un mestre que treballa amb nens d'educacioó especial. M'ha semblat molt interessant, ja que com deia aquest mestre la gent es pensa que per ser nens discapacitats no poden interactuar amb les noves tecnologies; i això no és així ja que els hi ajuda en el seus aprenentatges. La marina ha fet un resum de l'article fent una aportació personal basant-se en les entrevistes que hem fet jo i la meva companya Anna. Les altres tres companyes: Rocio, Laura i Alexandra han ampliat la informació de les TIC posant in vídeo o un article relacionat amb el tema.
Com a valoració personal dir que al principi ens va costar trobar un tema sobre el qual poder argumentar-lo i del que tinguéssim uns coneixements previs per a poder-ho fer. Vam decidir escollir algun tema que estigués relacionat amb l'educació, ja que vam pensar que ens seria molt més fàcil a l'hora de fer les nostres pròpies reflexions perquè tenim molt més coneixements, ja que en un futur serem mestres i ens trovarem amb aquest problema a les aules. També dir que un mestre no pare mai d'estudiar, sempre està en constant reciclatge fent cursets per poder estar a l'altura dels seus alumnes i evitar que així que ells sàpiguen més que el mestre.

viernes, 6 de noviembre de 2009

miércoles, 4 de noviembre de 2009

TREBALL VIKIPÈDIA

El treball de viquipèdia que ens va proposar el nostre professor de (TIC),Jordi Simon consisteix en fer alguna aportació a algun tema de la vikipèdia que ja estigués creat o crear-ne un de nou. En el nostre cas en vam crear un de nou: Els animals de la granja(http://ca.wikipedia.org/wiki/Animals_de_granja)

El nostre grup el formem: la Rocio Carnero, la Laura Moreno, la Sandra Santamaris, l'Anna Selma, la Marina Macarulla i jo (Alba Cicharik). Vam escollir el tema dels animals de la granja perquè encara no estava creat i ens va semblar interessant que hi hagés aquesta entrada a la viquipèdia. Cada membre del nostre grup ha fet una nova aportació i cadascuna s'ha centrat en un animal concret. La meva aportació en aquesta pàgina ha sigut parlar del gall d'indi. També he fet una entrada, afegint informació, en l'apartat dels conills: he parlat sobre les camades que té la conilla( quans fills poden arrivar a tenir, quina mida hi fan, cada quan es reprodueixe) i sobre l'alimentació que la meva companya, Marina, no hi havia parlat.

Si aneu a aquesta pàg web trobareu les nostres aportacions:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Animals_de_granja


Com a conclusió final d'aquest treball dir que no ens ha sigut molt difícil de fer, ja que un cop escollit el tema "Els animals de la granja" ens vam repartir cadascuna
l'animal sobre el qual ens documentariem i faríem la nostre aportació a la pàgina. va ser curiós perquè el segon dia d'haver creat l'entrada, ja hi havien aportacions fetes d'altres persones. Això ens va supusar, per algunes de nosaltres, canviar el nostre animal que haviem escollit perquè alguna d'aquestes persones ja havía fet l'aportació sobre ell. Com en el meu cas que tenia pensat fer el conill hi vaig haver de canviar-lo pel gall d'indi. Amb l'únic obstacle amb el que m'he trobat a sigut a l'hora d'agegir la fotografia de l'animal, ja que mai havia fet una aportació a la viquipèdia i per tant, no coneixia gaire el seu funcionament.Però al final investigant aquest obstacle ha quedat resolt. Estic satisfeta perquè ja puc dir que tinc una entrada meva a la viquipèdia i també perquè a partir d'ara quan vegi alguna cosa malament en alguna de les entrades que faci sobre algun tema ho podrè modificar.

lunes, 26 de octubre de 2009

PRESENTACIONS AMB POWER POINT

El power point és una eina molt útil que utilitzem alhora de fer presentacions i on hi pots posar imatges, sons, en definitiva, efectes de tota mena que faciliten l’exposició ha fer.
La lletra que hem de posar és relativa al context que hi vulguem transmetre i al públic a qui vagi dirigit. Ha de conter només paraules clau. Després ja s’encarregarà el lector d’ampliar aquest contingut. Hi ha tres conceptes bàsics per fer un bon power point hem de tenir presents tres conceptes bàsics:

- Quan posem fotografies, hem de saber perquè les hem posat, sinó no val la pena que les posem.

- No podem fer un doble discurs,és a dir, el professor o la persona que fa l’exposició no pot anant explicant el contingut del power point mentre els alumnes o el públic està llegint la informació directament de la pantalla.

- Hem de marcar els objectius que volem transmetre i ha d’aportar un significat extra.

Pel que fa als components estètics, hem d’escollir adequadament el color de les diapositives: no hem de posar fondos foscos si tenim una fotografia que té el fons fosc perquè no ressaltarà. Si volem donar una imatge de dolçor posarem un fons clar, en canvi, si el que volem és donar una imatge de ràbia utilitzarem un fons més fosc. Un altre aspecte a tenir en compte és el mida de la lletra. Ha de ser d’una mida raonable per poder-la veure.

PRÀCTICA AMB L'AUDACITY

Us penjo una cançó en la que he afegit uns afectes amb el programa audacity. per fer-ho: primer, he obert la cancó("Naixent cada matí" de Gerard Quintana). Un cop ja oberta, he afegit efectes al principi i al final de la cançó. Un cop amb els efectes afegits, he tallat un tros de la cançó. Després m'he grabat dient el títol de la cançó. La meva grabació sonarà quan el puntador arribi al tros que he tallat anteriorment. Perquè no quedi tan forçat el tall: he posat efectes al principi i al final del tall. El resultat ha quedat molt xulo.

domingo, 18 de octubre de 2009

EL GIMP

A l’hora de treballar amb imatges digitals hem de tenir en compte tres conceptes bàsics: la grandària, els pes i la resolució.

A vegades, quan imprimim una fotografia ens queda pixelada, això es deu a la seva resolució. Quan parlem de resolució ens referim a la relació que hi ha entre l’espai i els píxels( menys resolució, més píxels).

Per retocar fotografies utilitzem diferents programes: fotochop, gimp, entre d’altres. Amb el gimp podem modificar les fotografies: treure objectes, retallar a una persona, eliminar pigues o taques. Aquest programa ja l'havia utilitzat al modul per fer exercicis del J-CLIC i la veritat es que és molt útil i fàcil de manipular.

A continuació penjaré una pràctica feta amb aquest programa on es poden observar diferents aplicacions del gimp.La primera fotografia és l'original, la segona és un retall d'ella, en la tercera els píxels estan reduits i la quarta està modificada(li falta un element)









viernes, 9 de octubre de 2009

ELS WIKIS I EL SEU FUNCIONAMENT

La classe d’ahir (dijous) la vaig trobar molt interessant. Vam aprendre nous recursos: els wikis. També hem aprés lloc on es poden crear aquest wikis i el lloc on s’utilitzen que és a la wikipèdia.
Era una eina que, jo, fins ara desconeixia. Però que a partir d’ara penso treure-li més profit. Ja que trobo que és molt útil i a la vegada molt pràctic per comunicar-te amb la gent.
Per exemple, aquest cap de setmana passat vaig anar d’excursió a la Pica d’Estats. Dons durant dues setmanes abans de marxar el Hotmail estava ple de missatges sobre qüestions o material que ens havíem d’endur. I havia d’anar contestant un a un. Allò era un caos. Ara que he descobert els wikis i se com funciona, la pròxima vegada serà molt més fàcil comunicar-nos entre nosaltres.
Un dels avantatges que té el wiki es que tothom pot veure el que ha comentat l’altre sense haver-se d’esperar a que li arribi el email per llegir-ho. Així com també, que els treballs en grup passen a ser col•laboratius en comptes de ser treballs per parts. En els wikis pots penjar arxius(a diferència del blog).

Per posar en pràctica els nous coneixements que he aprés sobre els wikis i el seu funcionament he fet un exercici proposat a classe que consistia en fer una aportació a la història de misteri. La meva aportació va ser: " - Qui ets tu?-vaig preguntar. Però aquella veu no em contestava. De cop la llum va començar a moures. Volia que la seguis. Tot allò era molt extrany.No entenia res.Hem tremolava tot el cos, el batec del cor era cada vegada més intents,la suor més freda.Però necessitava trobar respostes a les meves preguntes. Així que vaig decidir seguir-la." El meu número d'usuària en aquesta història de misteri és el següent:83.50.196.198

martes, 6 de octubre de 2009

ELS MESTRES I LES NOVES TECNOLOGIES

-Què n’opines sobre que els nens d’avui en dia dominin les noves tecnologies molt més que els mestres?

-Opino que hauria de ser a l’inrevés perquè de fet el mestre és el que ha de conduir l’acte educatiu; el que passa es que les noves tecnologies han avançat tant ràpid que no ha donat pràcticament temps a que els mestres es reciclin amb la velocitat en que van sortint coses noves cada dia. Que passa, que els alumnes estan pujant amb les eines de la tecnologia, com una eina més de funcionament, i nosaltres, els docents, la major part de nosaltres no varem estar educats amb les tecnologies de la informació com hi ha ara.

Per buscar informació nosaltres anàvem als diccionaris i a les enciclopèdies, com per gestionar aquesta informació i per treballar-la. Ells tenen unes eines que nosaltres no les tenim. Per a ells ha sigut o ho està sent créixer amb això com un procés de normalitat total i absoluta; i en canvi per nosaltres ens hi és un esforç complementari perquè no em estat educats amb això. Ho estem aprenen com podem. Però clar, la informàtica i tot el que l’envolta va molt més ràpid que el ritme al que nosaltres ens podem reciclar perquè treballes, tens una família al darrere. Per tant no pots dedicar les hores que podries dedicar. A part que hi ha feines d’escola que s’han de fer fora de l’escola. Per tant, dius: si que hi ha unes hores que tu pots dedicar-te a formar-te però has d’aprofitar a l’estiu, un dia per setmana fer un curs. Però, clar, tu cada dia al sortir de l’escola. tens una família que també has d’atendre, més si has de corregir exercicis de classe, després programar no tens temps de res; llavors tot corre molt i sempre et dóna la sensació que tu no estàs prou a l’alçada dels que els teus alumnes necessitarien per poder xuclar tota la informació que els hi pots donar o tota la formació que els hi pots donar. Llavors, en aquest sentit, a mi em sembla malament, però em de ser realistes. i veure que els mestres no donem més de si perquè fem moltes altres coses.

-Per tant, trobes bé que es vagin reciclant?:

Si. Jo crec que és primordial fer cursets i fer formació:permanent, a l’estiu o cursets que es realitzen en el mateix centre. Per exemple, nosaltres, a la nostre escola, tenim un curset assessorat de com utilitzar l’estic en el projecte educatiu de centre(PEC). Nosaltres treballem per projectes. Aquesta escola, el que fa és intentar que, amb la mesura del possible, els nens treballin els projectes, atenent els seus interessos, incloent també, dins del projecte, el treball amb les noves tecnologies. Com una part de l’educació integral. Que és no solsament conceptes i continguts sinó també saber-los gestionar.

-Sobre la pregunta que ens planteja la nostre notícia sobre: “QUI ÉS EL DOCENT SI L’ALUMNE O EL MESTRE”? tu que n’opines?:

Mira, jo sempre penso que el docent és el mestre. Lògicament perquè és l’adult i és el que ha de saber extreure de la matèria prima que té al davant, que són els nens, tot lo bo que tenen. I potenciar aquelles qualitats que tenen per arribar a que ells donguin el màxim possible de si mateixos.
Cadascú té un límit i cadascú té unes capacitats. Així com també cadascú destaca en una cosa diferent. Llavors, el mestre és el que ha de saber reconduir i extreure tot això( aprofitant lo poc o molt que el nen/a tingui).
Però també hi ha una part de que en el dia a dia estàs aprenen molts d’ells, dels alumnes. Per tant, jo crec que, en gran mesura, es dóna una interacció entre l’alumne i el mestre. Tot i que el mestre és l’adult i té el poder de manipular o de reconduir les situacions, que per això també està( no només per donar continguts) i crec que el mestre es fixa molt en ells i a l’hora aprèn d’ells. És igual a infantil com a primària o com a la E.S.O. Fins i tot, com a la universitat que si que treballen amb adults. Són joves, i si ells es queden anclats en el seu departament i en la seva universitat i en les seves classes magistrals tampoc connecten bé amb el noi o noia que tenen al davant. Desconeixen els seus interessos, així com també la seva manera de veure la vida. Desconeixen moltes coses. Llavors, sempre és important que el mestre estigui obert a aprendre dels seus alumnes. Perquè, amb els més petits, fins i tot, en el pati aprens. Penso jo.

Jo he estat sempre tota la meva vida a primària, també he estat molt anys treballant en una aula d’acollida i aquest any estic a infantil. Per mi ha sigut un canvi molt gran a nivell de continguts, de la metodologia. I en aquests quinze dies que portem de classes ells m’han ensenyat moltes coses: de fins a on pot arribar un nen de tres anys, de quin és el comportament normal que ha de tenir un nen d’aquesta edat(potser ja ho hauria de saber un mestre però primera dels meus fills no me’n recordo i,segona, una cosa és el que tu has estudiat sobre el paper i l’altre és la meva experiència amb nens grans. Amb un nen de tres anys hi ha un des calaix important i en aquest sentit me’n adono que jo també estic aprenent.
O sigui que és un procés on hi ha una interacció constant.


-Algun aspecte que vulguis afegir referent a les noves tecnologies?:

Amb els anys que estat treballant a una aula d’acollida, et puc dir que les noves tecnologies permeten, per exemple, el tema de l’audacity: de que els nens es puguin gravar i després escoltar, el tema de repetir. A ells els hi encanta. És com una cosa molt més lúdica que no pas repetir, repetir i repetir. Els hi agrada perquè després s’escolten, veuen a on han fet les errades, veuen si s’assembla a com ho ha dit el seu company i com ho ha dit aquest. I després també m’agrada perquè hi ha molts programes, com els paquets clic on pots treballar moltes coses. Haig de dir que constantment el departament penja un munt de coses a la wep xtec (sobretot per treballar amb alumnes nouvinguts). N’hi ha moltes weps, per exemple: acollida.net, recursos d’un mestres, tres caixes plenes d’art...
Com a conclusió puc dir,que les noves tecnologies et permeten un treball molt més lúdic.

El blog, fantàstic, perquè permet que des de fora es connectin i puguin veure que estan treballant a classe els nens, de quina manera. Pots fer que des de casa la mare pugui llegir el que ha escrit el seu fill. Seguir les notícies del que estan fent a l’escola. És una eina també de comunicació entre les famílies.

Una altre cosa important, es que les noves tecnologies ens permeten treballar a ritmes diferents. És a dir, el gran gruix de la classes pot anar seguint el que tu proposes. Però després hi ha altres nens, ja sigui perquè són nouvinguts i desconeixen la llengua i això fa que el seu ritme d’aprenentatge sigui molt més lent o perquè tenen dificultats específiques: dislèxia, Asperguer... doncs això et permet que cadascú vagi treballant al seu ritme. Tu pots estar treballant amb la resta de la classe coses i pots fer activitats de reforç amb dos o tres nens t perquè assoleixin o assimilin aquells continguts que s’han treballat a classe, que els demés han anat tirant i que a ells els hi costa més.

De fet, hi ha molts nens que amb tres anys ja saben fer funcionar l’ordinador perquè juguen al Pipo matemàtiques i es familiaritzen amb les parts de l’ordinador.



Personalment, aquest treball m'ha sembalt molt interessant ja que es pot veure que en la societat actual en la que vivim els nens dominen molt més les noves tecnologies que el propis mestres. Metaforicament podríem dir que ara, els nens ja no néixen amb un pa sota el braç sinó amb un ordinador.

Pel que fa al treball en equip, no ha sigut gaire difícill coordinar-nos; tot i que som moltes persones.

lunes, 5 de octubre de 2009

FUNCIONAMENT VIKIPÈDIA

Avui a l'assignatura de noves tecnologies(TIC) hem parlat sobre wikipedia i hem vist el seu funcionament. Una terme nou que he aprés és que les persones que es dediquen a fer contribucions a la wikipedia s'anomenen WIKIPEDISTES( aquestes persones són designades com a voluntariat digital). Un wikipedista, a l'hora de escriure un article ha de seguir unes normes marcades pel llibre d'estil. Aquest lllibre recull unes normes per caracteritzar els articles. Algunes d'elles serien:

- Utilitzar un llenguatge impersonal, mai en primera persona, o addreçar-se directament al lector.

- Començar sempre amb un primer paràgraf que descrigui breument el concepte principal de l'article, de manera que qualsevol lector pugui tenir una idea clara del contibgut de l'article. No començar mai donant informació secundària o anècdotes.

- Utilitzar un llenguatge correcte i formal, vigilant l'ortografia i la gramàtica.

- Si existeixen articles relacionats hem de procurar que tinguin un estil i un format consisten.

- A l'hora de fer traduccions a altres llengües hem de vigilar de no intoduïr barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades.

- I per últim, no fer articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials.

Quan nosaltres volem fer una aportació a la wikipedia només Hem de buscar el tema sobre el qual volem fer la nostre aportació, seleccionar: editar i ja podem escriure la nostra aportació. Un cop ja la tinguem escrita guardem i la nostra aportació serà publicada. Per mirar les diferents aportacions que ha fet la gent sobre un tema anem a historial i allà les trovarem.
Quan vulguem fer alguna aportació nostre a la wikipedia(fotos, sons...) hem d'utilitzar el projecte COMMONS. Aquí trovarem fotos que les podem gafar sense cap problema de plagi.
Jo personalment no coneixia aquest espai d'on extreure les inmatge. Sempre les extreia del google. Ara ser que si alguna vegada necessito una imatge aniré directament a commons i d'allà l'extreuré sense preocupar-me de si aquella foto està firmada per algú.

A XTEC hi ha un espai anomenat EDUWIKI.CAT que és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit. És un projecte creat per nens i és per nens. Els autors són els propis nens. Té la intenció de compartir i crear coneixents per posar-lo a l'abast de tothom.

GOOGLE

La setmana passada, vam estar treballant el google i les seves eines. M'he adonat que és molt millor trenballar amb el cercador Mozilla, ja que a l'hora de treballar és molt més pràctic. Per exemple: a l'hora de corregir les faltes quan escrius al blog és molt més pràctic utilitzar l'eina que et proporciona Mozilla que no pas la de microsoft office.

També vam parlar sobre els wikis que són unes pàgines weps que qualsevol usuari pot editar-les.Es pot dir que els usuaris pasen a ser editors.Un exercici de classe era mirar un vídeo on comparava els blocs amb els wikis i et deia les diferències que hi havia entre uns i els altres. Així doncs, els blocs tenen un contingut estàtic a diferència dels wikis que són dinàmics. Una altre caractrística és que un blog s'estructura en entrades indexades per etiquetes; en canvi, els wikis s'estructuren en pàgines també indexades. Un blog és cronològic: les entrades s'ordenen cronològicament en ordre invers i els wikis són intemporals: pateixen modificacions relacionades amb l'actualització dels continguts. Una altre característica que els diferencia és que el blog es presenta en forma pergamí i els wikis en forma pàgina. I l'última característica que podríem trobar seria que els comentaris que hi trobem al blogs són de mode discussió i els del wikis de mode document. En un, la gent fa comentaris per gerenar discussió sobre un tema, en canvi, en l'altre, els comentaris que s'hi fan són per comentar la informació del document(en cap cas per discutir-lo).

En aquesta classe vaig aprendre nous conceptessobre els blogs i els wikis i noves eines de treball que s'utilitzen diàriament que s'havia que existien perquè els havia sentit d'oïda però no havia treballat mai amb ells.
El buscador Mozilla s'havia que existia però no l'havia utilitzat mai. Ara que ja sé com funciona i veien que és un eina molt més eficaç que google el posaré més en pràctica a l'hora de cercar informació. Una cosa que em va cridar molt l'atenció sobre aquest buscador va ser que aquest cercador té un eina en la que pots traduïr textos que estiguin escrits amb un altre idioma.

lunes, 21 de septiembre de 2009

INTERACTIVITAT

Les iddes principals d'aquest video són les següents:

- Els ordenadors han esdevingut amb el temps màquines per comunicar-nos.

- El ratolí permetia una comunicació interactiva.

- La clau d'un sistema interactiu és la "interfície", el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.

Edu3.cat

viernes, 18 de septiembre de 2009

DECLARACIÓ D'INTENCIONS

En primer lloc, aquest blog s'ha creat per fer tot un seguiment dels exercicis que anem fent en les diferents assignatures, així com les aportacions pròpies que hi fem d'elles. En segon lloc, és un espai on nosaltres,les alumnes, podem visitar els diferents blogs i fer consultes sobre duptes o qüestions que tinguem sobre un determinat tema. I en tercer lloc i últim, dir que és un espai de treball molt útil per totes nosaltres, ja que és un mitjà de comunicació entre els mestres i els alumnes i també entre nosaltres mateixos, els alumnes.