LA CASTANYADA

Avui vull fer una aportació personal al blog de la meva experiència fent de castanyera en un col·legi, concretament al col·legi Sant Martí , amb nens de 3 i 4 anys. La meva feina allà bàsicament consistia en disfressar-me de castanyera i repartir les castanyes als nens. Ells portaven tot el dia pintant les seves paperines on portarien les seves castanyes i cantant i ballant la cançó de la castanyera.

Un cop ja m’havia caracteritzat:amb aquella camisa de seda d’un color rosa pàl·lid, una faldilla rosada i llarga amb el seu davantal, una capelina de ganxet vermella, un mocador negre al cap, unes ulleres i un basto, em vaig col·locar dins la casa de la castanyera, situada en una cantonada del passadís, que l’havia construït un pare d’un nen de l’escola, i em vaig ficar en el paper. He de dir que vaig passar molta calor amb les capes de roba que portava. Mentre els nens em passaven pel costat, jo anava remenant les castanyes del foc i saludant-los. Després, un cop els nens ja estaven asseguts al terra en rotllana i cridant: “castanyera” jo apareixia per una rampa, baixant a poc a poc, i amb un cistell a la mà ple de castanyes. Els nens estaven molt nerviosos, alguns d’ells van plorar de l’emoció, altres es van posar molt contents.

La veritat que va ser una experiència molt maca i gratificant. M’ho vaig passar molt bé, tant alhora de caracteritzar-me(disfressar-me) com alhora d’interactuar amb el nens. Hi havia molts que no volien marxar del pati; si per ell fos s’haguessin quedat allà tota la tarda amb la castanyera xerrant i cantant amb ella(amb mi).

FOAMY O GOMA EVA

M’agradaria fer una aportació personal al blog d’un curset que he fet avui mateix, després de fer de castanyera al col·legi de Sant Martí, a l’Abacus de Vilanova. El curset era sobre Foamy o goma eva que és el nom amb el que la gent coneix aquest material i sobre les diferents aplicacions que podem utilitzar alhora de fer manualitats. És un material molt manejable, que els nens poden manipular fàcilment i amb el que es poden fer moltes manualitats diferents.

Havia treballat amb aquest material moltes vegades, per exemple quan vaig estar fent pràctiques amb el mòdul a una llar d’infants vam fer la decoració de primavera de la classe de P-2 amb Foamy: les flors, els ocells, la classe sencera estava decorada amb aquest material o també vaig haver de fer un conte en que la tapa del llibre eren dues lamines de Foamy. Però una cosa que em va sorprendre es que li pots donar volum si el poses damunt d’una planxa calenta. Hem va fer gràcia provar-ho.

Com a resultat d’aquest curset vam fer una gallina amb diferents colors de Foamy i com veure-ho també vaig aplicar la tècnica de la planxa . A continuació us penjo la foto de la manualitat.

QUI ETS TU?

De figura esvelta i irregular,
escoltes la gent al passar.

Secrets et poden ser revelats
amb melodies harmonioses
o pel contrari passar a formar part
de l'oblit.

A ensordir els temors pots jugar,
mes no a viure de l'engany.
Escoltes paraules d'amor
i alhora et poden trencar el cor.

Sota un munt de cabells et poden amagar,
però la teva alerta mai la podran tapar.

PRESENTACIONS AMB POWER POINT

El power point és una eina molt útil que utilitzem alhora de fer presentacions i on hi pots posar imatges, sons, en definitiva, efectes de tota mena que faciliten l’exposició ha fer.
La lletra que hem de posar és relativa al context que hi vulguem transmetre i al públic a qui vagi dirigit. Ha de conter només paraules clau. Després ja s’encarregarà el lector d’ampliar aquest contingut. Hi ha tres conceptes bàsics per fer un bon power point hem de tenir presents tres conceptes bàsics:

- Quan posem fotografies, hem de saber perquè les hem posat, sinó no val la pena que les posem.

- No podem fer un doble discurs,és a dir, el professor o la persona que fa l’exposició no pot anant explicant el contingut del power point mentre els alumnes o el públic està llegint la informació directament de la pantalla.

- Hem de marcar els objectius que volem transmetre i ha d’aportar un significat extra.

Pel que fa als components estètics, hem d’escollir adequadament el color de les diapositives: no hem de posar fondos foscos si tenim una fotografia que té el fons fosc perquè no ressaltarà. Si volem donar una imatge de dolçor posarem un fons clar, en canvi, si el que volem és donar una imatge de ràbia utilitzarem un fons més fosc. Un altre aspecte a tenir en compte és el mida de la lletra. Ha de ser d’una mida raonable per poder-la veure.

PRÀCTICA AMB L'AUDACITY

Us penjo una cançó en la que he afegit uns afectes amb el programa audacity. per fer-ho: primer, he obert la cancó("Naixent cada matí" de Gerard Quintana). Un cop ja oberta, he afegit efectes al principi i al final de la cançó. Un cop amb els efectes afegits, he tallat un tros de la cançó. Després m'he grabat dient el títol de la cançó. La meva grabació sonarà quan el puntador arribi al tros que he tallat anteriorment. Perquè no quedi tan forçat el tall: he posat efectes al principi i al final del tall. El resultat ha quedat molt xulo.

A classe de comunicació, la Roser ens ha llegit un poema de la Maria Marcè Marsal que és titula “Cançó de saltar corda” que m’ha agradat molt i us l’he penjat perquè tothom pugui gaudir d’ell com ho vaig fer jo. El poema diu així:

CANÇO DE CORDA

La pluja és un bruixa amb cabells molt llargs,
Cascavells li repliquen tota la trena avall.
De nit si venia ho fa sense avisar,
Espulsim a la cara i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra conillets amagar,
darrere la cortina fent-li adéu amb la mà.


Un cop treballat aquest poema(cançó de corda), vam passar a fer un exercici en el que havíem de crear un poema partint del poema original anomenat “ Calendari dels colors” de l’Albert Rafols-Casamada. Per compondre el meu poema vaig agafar diferents frases de diferents dies de la setmana on hi apareixen. En cada una d’elles hi apareixia un color diferent. El resultat va ser el seguënt:

CALENDARI DE COLORS

Dilluns, embolica el paper
Amb violetes del carrer.
Dimarts, el semàfor es posa
vermellós com una os.
Dimecres, en setmanet es posa
Pàlid, ataronjat ha explotat sense esclat.
Dijous, els gats blancs
ballen entre els bancs.
Divendres, tres gots de llimona
Ella tota mona.
Dissabte, dia gris brillant
Es pinta els ulls molt radiant.
Diumenge, a la parada
Escric una carta
Amb tinta morada.



Quan alguna persona ens explica un conte oralment deixem volar la imaginació per endinsar-nos dins d’ell. El factor que sempre l’acompanya és la intriga, la curiositat que ens provoca la història.Per si sola, la imaginació, no funciona ha d’anar acompanyada d’un altre factor(intriga) i aquesta intriga l’ha provoca la persona que t’explica la història. La imaginació correspon a la percepció.

Els adults tenen més imaginació que els nens perquè posseeixen més imatges. En canvi, els nens petits, el poc que tenen ho saben d’una manera més ingènua i recreen menys coses per la mancança d’imatges que tenen. Totes les coses que creem amb la imaginació no ho fem amb una fita final.

A l’hora d’explicar una història hem de tenir en comte tres coses:
-La manera com l’expliquem.
-El que expliquem.
-El que representa, és a dir, la significació que per qui l’explica té aquella història.

MIRAR/ PARLA

Per acabar amb el capítol de la mirada del que parla Sebastià Serrano i del llibre de l’art de saber escoltar d’en Francesc Torralba, voldria destacar les idees principals de cadascun dels capítols, ja que considero que alhora de comunicar-nos amb els altres les hem de tenir molt present.

De la mirada podríem destacar que: els ulls són desencadenants d’un somriure. A vegades, mirant a la persona que tenim al davant, ja ens riem. No necessitem que ens digui res. Molts cops, quan creuem la mirada amb una altre persona estem entrant en la seva intimitat per això hi ha persones que no miren als ulls del seu interlocutor. Els hi intimida i si a més a més aquesta persona és molt tímida dons aquesta situació s’agreuja. El contacte dels ulls està relacionat amb aspectes com la honestedat, l’amor o la empatia. En Sebastià Serrano parla de mirar amb tendresa. En els mestres aquesta mirada és molt important. Transmetre una mirada tendre al nens és vital pel seu desenvolupament; és un missatge no verbal que ells capten al moment i que nosaltres, com ha mestres l’hem de tenir present: mirar amb “dolsura”, amb delicadesa. Per últim, dir que la mirada té a veure amb el canvi social. Antigament els esclaus no miraven als ulls de la persona a qui servien sinó que quan s’havien de dirigir a algú de més prestigi que ells miraven al terra. Amb els anys, això ha anat canviant. En l’actualitat no mirar als ulls és una falta de respecte per a qui t’està parlant.

De l’art de saber escoltar destacaria les següents idees: a vegades, escoltant no arribem a cap conclusió i això ens causa frustració. També cal dir, que no sempre escoltem a qui hauríem d’escoltar. És a dir, moltes vegades, els pares ens donen bons consells però nosaltres no els escoltem perquè en aquell moment no ens interessa escoltar-los. És després quan ens adonem de que tenien raó. La pregunta que ens faríem seria: com seleccionar allò que és lo correcte? La resposta seria escoltar per intuïció. Per escoltar hem d’estar predisposats i motivats, en canvi, per sentir no cal aquesta predisposició.
Una frase que resumeix tot aquest capítol sobre la parla és que escoltar no és sentir.

EL GIMP

A l’hora de treballar amb imatges digitals hem de tenir en compte tres conceptes bàsics: la grandària, els pes i la resolució.

A vegades, quan imprimim una fotografia ens queda pixelada, això es deu a la seva resolució. Quan parlem de resolució ens referim a la relació que hi ha entre l’espai i els píxels( menys resolució, més píxels).

Per retocar fotografies utilitzem diferents programes: fotochop, gimp, entre d’altres. Amb el gimp podem modificar les fotografies: treure objectes, retallar a una persona, eliminar pigues o taques. Aquest programa ja l'havia utilitzat al modul per fer exercicis del J-CLIC i la veritat es que és molt útil i fàcil de manipular.

A continuació penjaré una pràctica feta amb aquest programa on es poden observar diferents aplicacions del gimp.La primera fotografia és l'original, la segona és un retall d'ella, en la tercera els píxels estan reduits i la quarta està modificada(li falta un element)

Avui a la classe de comunicació oral i llenguatge, hem pogut veure com les autores més recitades per nosaltres del llibre “Poesies amb suc” han sigut la Lola cases i l’Helena Vidal. Un poema que m’agrada de la Lola i per això he decidit recitar-lo davant els meus companys és “Tocant el cel” i diu així:

TOCANT EL CEL

La mà de l’anxaneta
És una estrella
De cinc puntes
Que corona
El cel
D’un dia de castells.

Després de veure a les meves companyes com recitaven els poemes he pogut comprovar que cadascuna ho fa de manera diferent: hi ha qui mou el cap a un costat i a l’altre per seguir la cantarella que fa el poema, qui es posen la mà a l’esquena, qui acompanya la veu amb gestos i d’altres que no fan cap gest sinó que només amb la mirada ho diuen tot.
Amb les mans podem dir moltes coses. Podem senyalar, acompanyar, donar més sentit en allò que estem explicant. La veu està tancada dins una capsa que està tancada amb uns llaços anomenats mans. Elles ens serveixen per tallar, renyar, demanar. Són possibilitats d’expressió que estalvien a la veu el seu missatge oral.
A l’hora d’explicar contes necessitem l’ajuda de tres velletes: l’oïda, la memòria i la veu.
• L’oïda: és la primera que surt a passejar. Abans de néixer ja està treballant. Ella és molt tímida, treballa quant vol, es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient. És vergonyosa i mala educada o capritxosa; no sabria treballar si no fos amb l’ajuda de la memòria. Aprofita d’ella coses que li provoquen curiositat i que li sorprenen.

• La memòria: no surt de casa. És familiar. No li agrada ensenyar-se perquè té algú que ho fa per ella.

• La veu: ella s’encarrega de treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda. Aparentment, és la més exterior de totes elles i la que surt més tard. En comparació amb aquesta, les altres dues velletes tenen la funció de magatzem. És la part més exterior del pensament que utilitza la paraula. La paraula és el llenguatge que permet expressar allò que ens arriba de l’interior. La veu és la fabricació física. No es fica. L’escoltem pel significat de les coses que diu o pel soroll que fa. La veu és aire. Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.
Moltes vegades expliquem històries a través d’un conte perquè així ajudem a la memòria i, a la vegada, ens hi apropem més a la gent. Ens enrecordem molt més de la història. Si ens fixem en els contes els protagonistes són tres, com els tres porquets; o frases com, a la tercera va la vençuda. La explicació d’això es perquè el tres és més fàcil de recordar. És un número simbòlic i molt present a la nostre cultura.
Per últim, m’agradaria fer referència a una companya meva, la Maria Caubet, que a recitat un poema creat per ella que m’ha agradat molt. I voldria destacar una frase final que ha escrit que m’ha arribat molt.
“ NI L’AMOR, NI LA GELOSIA, NI TANT SOL UN REFREDAT...
POT IMPEDIR UNA GRAN AMISTAT!!! “

ELS WIKIS I EL SEU FUNCIONAMENT

La classe d’ahir (dijous) la vaig trobar molt interessant. Vam aprendre nous recursos: els wikis. També hem aprés lloc on es poden crear aquest wikis i el lloc on s’utilitzen que és a la wikipèdia.
Era una eina que, jo, fins ara desconeixia. Però que a partir d’ara penso treure-li més profit. Ja que trobo que és molt útil i a la vegada molt pràctic per comunicar-te amb la gent.
Per exemple, aquest cap de setmana passat vaig anar d’excursió a la Pica d’Estats. Dons durant dues setmanes abans de marxar el Hotmail estava ple de missatges sobre qüestions o material que ens havíem d’endur. I havia d’anar contestant un a un. Allò era un caos. Ara que he descobert els wikis i se com funciona, la pròxima vegada serà molt més fàcil comunicar-nos entre nosaltres.
Un dels avantatges que té el wiki es que tothom pot veure el que ha comentat l’altre sense haver-se d’esperar a que li arribi el email per llegir-ho. Així com també, que els treballs en grup passen a ser col•laboratius en comptes de ser treballs per parts. En els wikis pots penjar arxius(a diferència del blog).

Per posar en pràctica els nous coneixements que he aprés sobre els wikis i el seu funcionament he fet un exercici proposat a classe que consistia en fer una aportació a la història de misteri. La meva aportació va ser: " - Qui ets tu?-vaig preguntar. Però aquella veu no em contestava. De cop la llum va començar a moures. Volia que la seguis. Tot allò era molt extrany.No entenia res.Hem tremolava tot el cos, el batec del cor era cada vegada més intents,la suor més freda.Però necessitava trobar respostes a les meves preguntes. Així que vaig decidir seguir-la." El meu número d'usuària en aquesta història de misteri és el següent:83.50.196.198

ELS MESTRES I LES NOVES TECNOLOGIES

-Què n’opines sobre que els nens d’avui en dia dominin les noves tecnologies molt més que els mestres?

-Opino que hauria de ser a l’inrevés perquè de fet el mestre és el que ha de conduir l’acte educatiu; el que passa es que les noves tecnologies han avançat tant ràpid que no ha donat pràcticament temps a que els mestres es reciclin amb la velocitat en que van sortint coses noves cada dia. Que passa, que els alumnes estan pujant amb les eines de la tecnologia, com una eina més de funcionament, i nosaltres, els docents, la major part de nosaltres no varem estar educats amb les tecnologies de la informació com hi ha ara.

Per buscar informació nosaltres anàvem als diccionaris i a les enciclopèdies, com per gestionar aquesta informació i per treballar-la. Ells tenen unes eines que nosaltres no les tenim. Per a ells ha sigut o ho està sent créixer amb això com un procés de normalitat total i absoluta; i en canvi per nosaltres ens hi és un esforç complementari perquè no em estat educats amb això. Ho estem aprenen com podem. Però clar, la informàtica i tot el que l’envolta va molt més ràpid que el ritme al que nosaltres ens podem reciclar perquè treballes, tens una família al darrere. Per tant no pots dedicar les hores que podries dedicar. A part que hi ha feines d’escola que s’han de fer fora de l’escola. Per tant, dius: si que hi ha unes hores que tu pots dedicar-te a formar-te però has d’aprofitar a l’estiu, un dia per setmana fer un curs. Però, clar, tu cada dia al sortir de l’escola. tens una família que també has d’atendre, més si has de corregir exercicis de classe, després programar no tens temps de res; llavors tot corre molt i sempre et dóna la sensació que tu no estàs prou a l’alçada dels que els teus alumnes necessitarien per poder xuclar tota la informació que els hi pots donar o tota la formació que els hi pots donar. Llavors, en aquest sentit, a mi em sembla malament, però em de ser realistes. i veure que els mestres no donem més de si perquè fem moltes altres coses.

-Per tant, trobes bé que es vagin reciclant?:

Si. Jo crec que és primordial fer cursets i fer formació:permanent, a l’estiu o cursets que es realitzen en el mateix centre. Per exemple, nosaltres, a la nostre escola, tenim un curset assessorat de com utilitzar l’estic en el projecte educatiu de centre(PEC). Nosaltres treballem per projectes. Aquesta escola, el que fa és intentar que, amb la mesura del possible, els nens treballin els projectes, atenent els seus interessos, incloent també, dins del projecte, el treball amb les noves tecnologies. Com una part de l’educació integral. Que és no solsament conceptes i continguts sinó també saber-los gestionar.

-Sobre la pregunta que ens planteja la nostre notícia sobre: “QUI ÉS EL DOCENT SI L’ALUMNE O EL MESTRE”? tu que n’opines?:

Mira, jo sempre penso que el docent és el mestre. Lògicament perquè és l’adult i és el que ha de saber extreure de la matèria prima que té al davant, que són els nens, tot lo bo que tenen. I potenciar aquelles qualitats que tenen per arribar a que ells donguin el màxim possible de si mateixos.
Cadascú té un límit i cadascú té unes capacitats. Així com també cadascú destaca en una cosa diferent. Llavors, el mestre és el que ha de saber reconduir i extreure tot això( aprofitant lo poc o molt que el nen/a tingui).
Però també hi ha una part de que en el dia a dia estàs aprenen molts d’ells, dels alumnes. Per tant, jo crec que, en gran mesura, es dóna una interacció entre l’alumne i el mestre. Tot i que el mestre és l’adult i té el poder de manipular o de reconduir les situacions, que per això també està( no només per donar continguts) i crec que el mestre es fixa molt en ells i a l’hora aprèn d’ells. És igual a infantil com a primària o com a la E.S.O. Fins i tot, com a la universitat que si que treballen amb adults. Són joves, i si ells es queden anclats en el seu departament i en la seva universitat i en les seves classes magistrals tampoc connecten bé amb el noi o noia que tenen al davant. Desconeixen els seus interessos, així com també la seva manera de veure la vida. Desconeixen moltes coses. Llavors, sempre és important que el mestre estigui obert a aprendre dels seus alumnes. Perquè, amb els més petits, fins i tot, en el pati aprens. Penso jo.

Jo he estat sempre tota la meva vida a primària, també he estat molt anys treballant en una aula d’acollida i aquest any estic a infantil. Per mi ha sigut un canvi molt gran a nivell de continguts, de la metodologia. I en aquests quinze dies que portem de classes ells m’han ensenyat moltes coses: de fins a on pot arribar un nen de tres anys, de quin és el comportament normal que ha de tenir un nen d’aquesta edat(potser ja ho hauria de saber un mestre però primera dels meus fills no me’n recordo i,segona, una cosa és el que tu has estudiat sobre el paper i l’altre és la meva experiència amb nens grans. Amb un nen de tres anys hi ha un des calaix important i en aquest sentit me’n adono que jo també estic aprenent.
O sigui que és un procés on hi ha una interacció constant.


-Algun aspecte que vulguis afegir referent a les noves tecnologies?:

Amb els anys que estat treballant a una aula d’acollida, et puc dir que les noves tecnologies permeten, per exemple, el tema de l’audacity: de que els nens es puguin gravar i després escoltar, el tema de repetir. A ells els hi encanta. És com una cosa molt més lúdica que no pas repetir, repetir i repetir. Els hi agrada perquè després s’escolten, veuen a on han fet les errades, veuen si s’assembla a com ho ha dit el seu company i com ho ha dit aquest. I després també m’agrada perquè hi ha molts programes, com els paquets clic on pots treballar moltes coses. Haig de dir que constantment el departament penja un munt de coses a la wep xtec (sobretot per treballar amb alumnes nouvinguts). N’hi ha moltes weps, per exemple: acollida.net, recursos d’un mestres, tres caixes plenes d’art...
Com a conclusió puc dir,que les noves tecnologies et permeten un treball molt més lúdic.

El blog, fantàstic, perquè permet que des de fora es connectin i puguin veure que estan treballant a classe els nens, de quina manera. Pots fer que des de casa la mare pugui llegir el que ha escrit el seu fill. Seguir les notícies del que estan fent a l’escola. És una eina també de comunicació entre les famílies.

Una altre cosa important, es que les noves tecnologies ens permeten treballar a ritmes diferents. És a dir, el gran gruix de la classes pot anar seguint el que tu proposes. Però després hi ha altres nens, ja sigui perquè són nouvinguts i desconeixen la llengua i això fa que el seu ritme d’aprenentatge sigui molt més lent o perquè tenen dificultats específiques: dislèxia, Asperguer... doncs això et permet que cadascú vagi treballant al seu ritme. Tu pots estar treballant amb la resta de la classe coses i pots fer activitats de reforç amb dos o tres nens t perquè assoleixin o assimilin aquells continguts que s’han treballat a classe, que els demés han anat tirant i que a ells els hi costa més.

De fet, hi ha molts nens que amb tres anys ja saben fer funcionar l’ordinador perquè juguen al Pipo matemàtiques i es familiaritzen amb les parts de l’ordinador.

Personalment, aquest treball m'ha sembalt molt interessant ja que es pot veure que en la societat actual en la que vivim els nens dominen molt més les noves tecnologies que el propis mestres. Metaforicament podríem dir que ara, els nens ja no néixen amb un pa sota el braç sinó amb un ordinador.

Pel que fa al treball en equip, no ha sigut gaire difícill coordinar-nos; tot i que som moltes persones.

FUNCIONAMENT VIKIPÈDIA

Avui a l'assignatura de noves tecnologies(TIC) hem parlat sobre wikipedia i hem vist el seu funcionament. Una terme nou que he aprés és que les persones que es dediquen a fer contribucions a la wikipedia s'anomenen WIKIPEDISTES( aquestes persones són designades com a voluntariat digital). Un wikipedista, a l'hora de escriure un article ha de seguir unes normes marcades pel llibre d'estil. Aquest lllibre recull unes normes per caracteritzar els articles. Algunes d'elles serien:

- Utilitzar un llenguatge impersonal, mai en primera persona, o addreçar-se directament al lector.

- Començar sempre amb un primer paràgraf que descrigui breument el concepte principal de l'article, de manera que qualsevol lector pugui tenir una idea clara del contibgut de l'article. No començar mai donant informació secundària o anècdotes.

- Utilitzar un llenguatge correcte i formal, vigilant l'ortografia i la gramàtica.

- Si existeixen articles relacionats hem de procurar que tinguin un estil i un format consisten.

- A l'hora de fer traduccions a altres llengües hem de vigilar de no intoduïr barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades.

- I per últim, no fer articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials.

Quan nosaltres volem fer una aportació a la wikipedia només Hem de buscar el tema sobre el qual volem fer la nostre aportació, seleccionar: editar i ja podem escriure la nostra aportació. Un cop ja la tinguem escrita guardem i la nostra aportació serà publicada. Per mirar les diferents aportacions que ha fet la gent sobre un tema anem a historial i allà les trovarem.
Quan vulguem fer alguna aportació nostre a la wikipedia(fotos, sons...) hem d'utilitzar el projecte COMMONS. Aquí trovarem fotos que les podem gafar sense cap problema de plagi.
Jo personalment no coneixia aquest espai d'on extreure les inmatge. Sempre les extreia del google. Ara ser que si alguna vegada necessito una imatge aniré directament a commons i d'allà l'extreuré sense preocupar-me de si aquella foto està firmada per algú.

A XTEC hi ha un espai anomenat EDUWIKI.CAT que és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit. És un projecte creat per nens i és per nens. Els autors són els propis nens. Té la intenció de compartir i crear coneixents per posar-lo a l'abast de tothom.

GOOGLE

La setmana passada, vam estar treballant el google i les seves eines. M'he adonat que és molt millor trenballar amb el cercador Mozilla, ja que a l'hora de treballar és molt més pràctic. Per exemple: a l'hora de corregir les faltes quan escrius al blog és molt més pràctic utilitzar l'eina que et proporciona Mozilla que no pas la de microsoft office.

També vam parlar sobre els wikis que són unes pàgines weps que qualsevol usuari pot editar-les.Es pot dir que els usuaris pasen a ser editors.Un exercici de classe era mirar un vídeo on comparava els blocs amb els wikis i et deia les diferències que hi havia entre uns i els altres. Així doncs, els blocs tenen un contingut estàtic a diferència dels wikis que són dinàmics. Una altre caractrística és que un blog s'estructura en entrades indexades per etiquetes; en canvi, els wikis s'estructuren en pàgines també indexades. Un blog és cronològic: les entrades s'ordenen cronològicament en ordre invers i els wikis són intemporals: pateixen modificacions relacionades amb l'actualització dels continguts. Una altre característica que els diferencia és que el blog es presenta en forma pergamí i els wikis en forma pàgina. I l'última característica que podríem trobar seria que els comentaris que hi trobem al blogs són de mode discussió i els del wikis de mode document. En un, la gent fa comentaris per gerenar discussió sobre un tema, en canvi, en l'altre, els comentaris que s'hi fan són per comentar la informació del document(en cap cas per discutir-lo).

En aquesta classe vaig aprendre nous conceptessobre els blogs i els wikis i noves eines de treball que s'utilitzen diàriament que s'havia que existien perquè els havia sentit d'oïda però no havia treballat mai amb ells.
El buscador Mozilla s'havia que existia però no l'havia utilitzat mai. Ara que ja sé com funciona i veien que és un eina molt més eficaç que google el posaré més en pràctica a l'hora de cercar informació. Una cosa que em va cridar molt l'atenció sobre aquest buscador va ser que aquest cercador té un eina en la que pots traduïr textos que estiguin escrits amb un altre idioma.