A classe de comunicació, la Roser ens ha llegit un poema de la Maria Marcè Marsal que és titula “Cançó de saltar corda” que m’ha agradat molt i us l’he penjat perquè tothom pugui gaudir d’ell com ho vaig fer jo. El poema diu així:

CANÇO DE CORDA

La pluja és un bruixa amb cabells molt llargs,
Cascavells li repliquen tota la trena avall.
De nit si venia ho fa sense avisar,
Espulsim a la cara i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra conillets amagar,
darrere la cortina fent-li adéu amb la mà.


Un cop treballat aquest poema(cançó de corda), vam passar a fer un exercici en el que havíem de crear un poema partint del poema original anomenat “ Calendari dels colors” de l’Albert Rafols-Casamada. Per compondre el meu poema vaig agafar diferents frases de diferents dies de la setmana on hi apareixen. En cada una d’elles hi apareixia un color diferent. El resultat va ser el seguënt:

CALENDARI DE COLORS

Dilluns, embolica el paper
Amb violetes del carrer.
Dimarts, el semàfor es posa
vermellós com una os.
Dimecres, en setmanet es posa
Pàlid, ataronjat ha explotat sense esclat.
Dijous, els gats blancs
ballen entre els bancs.
Divendres, tres gots de llimona
Ella tota mona.
Dissabte, dia gris brillant
Es pinta els ulls molt radiant.
Diumenge, a la parada
Escric una carta
Amb tinta morada.



Quan alguna persona ens explica un conte oralment deixem volar la imaginació per endinsar-nos dins d’ell. El factor que sempre l’acompanya és la intriga, la curiositat que ens provoca la història.Per si sola, la imaginació, no funciona ha d’anar acompanyada d’un altre factor(intriga) i aquesta intriga l’ha provoca la persona que t’explica la història. La imaginació correspon a la percepció.

Els adults tenen més imaginació que els nens perquè posseeixen més imatges. En canvi, els nens petits, el poc que tenen ho saben d’una manera més ingènua i recreen menys coses per la mancança d’imatges que tenen. Totes les coses que creem amb la imaginació no ho fem amb una fita final.

A l’hora d’explicar una història hem de tenir en comte tres coses:
-La manera com l’expliquem.
-El que expliquem.
-El que representa, és a dir, la significació que per qui l’explica té aquella història.