Per acabar amb el capítol de la mirada del que parla Sebastià Serrano i del llibre de l’art de saber escoltar d’en Francesc Torralba, voldria destacar les idees principals de cadascun dels capítols, ja que considero que alhora de comunicar-nos amb els altres les hem de tenir molt present.
De la mirada podríem destacar que: els ulls són desencadenants d’un somriure. A vegades, mirant a la persona que tenim al davant, ja ens riem. No necessitem que ens digui res. Molts cops, quan creuem la mirada amb una altre persona estem entrant en la seva intimitat per això hi ha persones que no miren als ulls del seu interlocutor. Els hi intimida i si a més a més aquesta persona és molt tímida dons aquesta situació s’agreuja. El contacte dels ulls està relacionat amb aspectes com la honestedat, l’amor o la empatia. En Sebastià Serrano parla de mirar amb tendresa. En els mestres aquesta mirada és molt important. Transmetre una mirada tendre al nens és vital pel seu desenvolupament; és un missatge no verbal que ells capten al moment i que nosaltres, com ha mestres l’hem de tenir present: mirar amb “dolsura”, amb delicadesa. Per últim, dir que la mirada té a veure amb el canvi social. Antigament els esclaus no miraven als ulls de la persona a qui servien sinó que quan s’havien de dirigir a algú de més prestigi que ells miraven al terra. Amb els anys, això ha anat canviant. En l’actualitat no mirar als ulls és una falta de respecte per a qui t’està parlant.
De l’art de saber escoltar destacaria les següents idees: a vegades, escoltant no arribem a cap conclusió i això ens causa frustració. També cal dir, que no sempre escoltem a qui hauríem d’escoltar. És a dir, moltes vegades, els pares ens donen bons consells però nosaltres no els escoltem perquè en aquell moment no ens interessa escoltar-los. És després quan ens adonem de que tenien raó. La pregunta que ens faríem seria: com seleccionar allò que és lo correcte? La resposta seria escoltar per intuïció. Per escoltar hem d’estar predisposats i motivats, en canvi, per sentir no cal aquesta predisposició.
Una frase que resumeix tot aquest capítol sobre la parla és que escoltar no és sentir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario