miércoles, 2 de diciembre de 2009

QUI ETS TU?

De figura esvelta i irregular,
Escoltes la gent al passar.

Secrets et poden ser revelats
De tots els teus estimats.
A ensordir els temors pots jugar
Però no pas oblidar.

Presumida com tu ets,
Sempre vas ben guarnida
I al passar la gent et veu
Molt eixerida.

Sota un munt de cabells et poden amagar
Però la teva alerta mai la podran tapar.

jueves, 26 de noviembre de 2009

LES PDI

Les PDI (Pantalla Digital Interactiva) és la nova tecnologia del segle XXI de les escoles. Aquestes pantalles tenen molts avantatges : no cal esborrar per tornar escriure sinó que rectifiquem directament, ens permet treballar col·lectivament, ajudant-nos uns als altres. A les escoles, s’utilitzen per fer exercicis interactius d’aprenentatges com el J-clic o per treballar la grafomotricitat. L’únic inconvenient que hit robo és que cada tant s’ha de calibrar. Per fer-ho hem d’apretar els dos botons alhora situats a la part inferior de la pantalla.
La pantalla consta d’uns sensors que reconeixen el color amb el que estem escrivint i d’una barra d’eines. A la barra d’eines hi trobem una cámara per capturar la pantalla, un subratllador, podem escollir el traç amb el volem treballar( més gran, més petit, més gruixut, més prim), també tenim l’eina d’esborrar i de desfer. A més a més, a la part inferior de la pantalla, trobem un teclat i un ratolí.


La experiència de poder experimentar amb la tecnologia PDI ha sigut sensacional. Molt divertida. M’ha agradat molt poder jugar amb a un joc simplement clicant amb el dit sobre la pantalla. Trobo que és una tecnologia molt útil de cara a l’educació i de cara , també ,als mestres. És una altre manera d’aprendre d’una manera més lúdica. En el cas dels universitaris el mestre pot anant escrivint i guardant i al final enviar els apunts, per exemple.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

EL DEBAT SOBRE EL LLENGUATGE POÈTIC, PUBLICITARI I EL QUOTIDIÀ

Avui a classe de comunicació oral i escrita hem fet un debat sobre els diferents tipus de llenguatges(poètic, publicitari i quotidià). Com que sóm un grup molt gran a classe, ens hem dividit en dos: l'A i el B (seguint els grups classe) i dins de cada grup hem fet tres subgrups. Cada subgrup havia de defensar un llenguatge. El meu grup, format per la Laura Moreno, l'Eli, la Sandra, l'Anna Selma i la Laura Molina, ens ha tocat defensar el llenguatge poètic. alhora de presentar-lo hem decidit fer un poema on es veiéssin reflectides algunes de les seves característiques. A continuació us penjo el poema:

El llenguatge poètic és ideal
i crea emocions de manera original

Diferents recursos utilitza
i la teva atenció capta

La mare dels llenguatges és,
i com a bona mare, educadora és.


El debat ha estat molt interessant i alhora divertit, els tres grups hem defensat i argumentat el nostre llenguatge amb molta intensitat. És una manera de veure també quin caràcter té cada persona i coneixe-la més. Hi havia quatre noies que han fet de moderadores per tal de que tothom poguessim parlar. Elles també han aportat noves preguntes a debatre. Al final, després d'estar una bona estona debatint, hem arrivat a la conclusió que els tres llenguatges són igual d'importants i que entre ells es complementen.

lunes, 23 de noviembre de 2009

LLEGENDA: AFAITAR AMB CULLERA DE FUSTA

Aquesta història se situa al carrer de la bòria. Aquest carrer comença a la plaça de l’Àngel i acaba a la plaça de la llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l’antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona passant per Barcelona. Aquest va ser el primer carrer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats perquè era el camí que duia ala ciutat de les Itàliques, de les Gàl·lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d’aquella Vilanova que va rebre el nom de Bòria que vol dir barriada forana. Per aquest carrer tant transitat, vam passar tot els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com: el cavaller Sant Jordi, el Comte Borell II i Guifré el Pelós. En aquest carrer hi havia una barberia coneguda pel barber dels sants perquè segons la tradició si havien afaitat sant Ignasi i havien tallat els cabells del beat Salvador d’Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar a Sant Ignasi i l’escudella emprada per tallar els cabells als beats. Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maneres: a pols i amb cullera. El primer sistema és l’únic que avui coneixem i està en us, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber abans que li poses la navalla a la cara que untés ben be el dit gros amb aigua ardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols o, si el client ho demanava, afaitaven amb cullera. La qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla es mogués amb més seguretat. Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part que no havia de ser tallada, només tallaven la part del cabell que no quedava coberta per la cassola. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica. Eren pocs els que els coneixien l’art d’afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l’escudella. Només amb l’ajuda d’una navalla i l’habilitat de les seves mans. Aquests barbers anunciaven les seves habilitats dien:


S’AFAITA SENSE CULLERA

I S’ESQUILA SENSE ESCUDELLA


En l’actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del beat d’Horta espantats pel que els hi pogués passar.


Power Point Llegenda de Barcelona

domingo, 22 de noviembre de 2009

UN PLAT PLA PLE DE POESIA ESTA

Vam poder tenir el plaer de compartir amb nens de primària l’obre anomenada “Un plat pla ple de poesia esta”. Era una representació molt curiosa, ja que tot el seu text era poesia. Una poesia que ens entra per les orelles i per la boca. La poesia és un art que ens envolta en la nostre vida quotidiana. Els actors de l’obre s’enfaden, es barallen, es fan amics... tot a través de la poesia. Cada poesia representa un estat d’ànim.

L’atrezzo estava molt ben pensat: tant la paret com els dos taulons estaven pintats amb la vocal “a”. el davantal que portaven també estava pintat amb diferents vocals que els nens i nenes llegien en veu alta. Aquesta decoració té una explicació i es perquè durant l’obra hi ha moments en que desconnectem i no prestem atenció al relat que ens expliquem. Per tant, el nen/a en el moment que es desconnecta centra la seva atenció en el decorat.

Els nens al entrar a l’auditori estaven ansiosos, emocionats, expectants per veure l’obre, nerviosos. Alguns d’ells al veure’ns els hi va entrar vergonya; d’altres es barallaven pels seients.
Quan els actors cantaven cançons conegudes per tots ells, els nens i nenes també les cantaven. Però a vegades només picant amb utensilis de fusta de la cuina com una cullera ells reconeixien la melodia i la cantaven. Hi ha un moment de l’obre que uns dels actors dibuixa amb el peu una línia imaginària. Acte seguit els nens/es, per instint es van aixecar de les butaques per veure que havia dibuixat. En tot moment van estar tots molt participatius. Una altre fet a destacar va ser quan fan veure que dins el plat hi ha un pollet i els nens criden: “avera”. Es aquella curiositat que envolta a tot nen per conèixer i descobrir tot allò que els envolta. Una altre intervenció d’ells va ser quan van ajudar a dir correctament el refrany de la pluja “ plou poc, però per poc que plou, plou molt”. Hi ha un moment que es produeix una baralla entre els dos actors amb dues culleres de fusta. En aquest moment se sentien als nens cridar: “ lucha, lucha”. Al final de l’obre, quan han de contar els plats, a l’escena només està el noi perquè a la noia no li deixa participar de l’acció. Ella fa l’ intent d’ajudar-lo però ell no es deixa. Una intervenció graciosa va ser la d’un nen que, just en aquest moment en que la noia el vol ajudar, va cridar: “ vestent ombre”.

Com a conclusió de la sortida dir que em va agradar molt la posada en escena dels dos actors, així com l’obra. I sobretot haver pogut compartir amb nens/es d’aquesta activitat. La gran majoria de les cançons que cantaven o de les poesies que recitaven les havíem treballat a classe i les coneixíem nosaltres i els nens. A la sortida, li vaig preguntar als nens i nenes que el hi havia semblat l’obra: si els hi havia agradat, que era el que més els hi havia agradat. Tots van coincidir que els hi havia agradat molt tot. Mentre feien la fila per tornar a l’escola les nenes cantaven la cançó de “ en la calle 24”. Una cançó que havien cantat a l’obre. Al final de l’obre van averi tres o quatre nens que havien desconnectat del tot, és adir, que estaven cansats i no paraven atenció a l’obre.

sábado, 14 de noviembre de 2009

miércoles, 11 de noviembre de 2009

LLENGUATGE ETNOPOÈTIC/ LLENGUATGE PUBLICITARI

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita. És a dir, la literatura oral serveix per comunicar-se d’una manera bonica, a través de les paraules, per millorar el missatge que volem donar a les altres persones. La publicitat transmet el missatge d’una manera estètica per atreure a la gent.

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la reflexió de textos. A la publicitat aquesta repetició hi és constant, és un mètode per captar a la gent. La repetició és la clau per la conservació i difusió dels seus textos.

La etnopoètica (literatura oral) és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d’improvisació. La diferència amb el llenguatge publicitari és que aquest utilitza imatges, en canvi, la literatura oral no.

Hi ha tres característiques que hem de tenir presents alhora de fer poemes:

· Ser expressades a través de l’art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: la metàfora, el sentit figurat, la firma. La publicitat utilitza la imatge.

· Ser produïdes per persones que tenen certa habilitat comunicativa, o sigui persones “competents”. En canvi, les persones que creen els anuncis són persones creatives.

· Permet improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor. A la publicitat, no hi ha improvisació. No fan servir la improvisació. La literatura oral treballa en directe en diferència del llenguatge publicitari que ha de ser sempre el mateix. No es pot canviar.

· Els missatges es donen entre persones i tenen funcions diverses:

- Entretenir.
- Omplir el temps lliure.
- Educar.
- Donar normes.
- Criticar.
- Reforça l’identitat social o nacional.
- Cohesionar un grup.
- Crear lligams de solidaritat.

La publicitat agafa referents del passat i les aplica en els anuncis de l’actualitat. És una estratègia per captar l’atenció de la gent i fer que hi hagin més consumidors dels productes. Fa servir coses de l’etnopoètica, és a dir, també s’inventa històries. Normalment, la marca que volen anunciar va enganxada al personatge que hi apareix a l’anunci.