Aquesta història se situa al carrer de la bòria. Aquest carrer comença a la plaça de l’Àngel i acaba a la plaça de la llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l’antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona passant per Barcelona. Aquest va ser el primer carrer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats perquè era el camí que duia ala ciutat de les Itàliques, de les Gàl·lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d’aquella Vilanova que va rebre el nom de Bòria que vol dir barriada forana. Per aquest carrer tant transitat, vam passar tot els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com: el cavaller Sant Jordi, el Comte Borell II i Guifré el Pelós. En aquest carrer hi havia una barberia coneguda pel barber dels sants perquè segons la tradició si havien afaitat sant Ignasi i havien tallat els cabells del beat Salvador d’Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar a Sant Ignasi i l’escudella emprada per tallar els cabells als beats. Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maneres: a pols i amb cullera. El primer sistema és l’únic que avui coneixem i està en us, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber abans que li poses la navalla a la cara que untés ben be el dit gros amb aigua ardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols o, si el client ho demanava, afaitaven amb cullera. La qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla es mogués amb més seguretat. Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part que no havia de ser tallada, només tallaven la part del cabell que no quedava coberta per la cassola. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica. Eren pocs els que els coneixien l’art d’afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l’escudella. Només amb l’ajuda d’una navalla i l’habilitat de les seves mans. Aquests barbers anunciaven les seves habilitats dien:
S’AFAITA SENSE CULLERA
I S’ESQUILA SENSE ESCUDELLA
En l’actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del beat d’Horta espantats pel que els hi pogués passar.
Power Point Llegenda de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario