UN PLAT PLA PLE DE POESIA ESTA

Vam poder tenir el plaer de compartir amb nens de primària l’obre anomenada “Un plat pla ple de poesia esta”. Era una representació molt curiosa, ja que tot el seu text era poesia. Una poesia que ens entra per les orelles i per la boca. La poesia és un art que ens envolta en la nostre vida quotidiana. Els actors de l’obre s’enfaden, es barallen, es fan amics... tot a través de la poesia. Cada poesia representa un estat d’ànim.

L’atrezzo estava molt ben pensat: tant la paret com els dos taulons estaven pintats amb la vocal “a”. el davantal que portaven també estava pintat amb diferents vocals que els nens i nenes llegien en veu alta. Aquesta decoració té una explicació i es perquè durant l’obra hi ha moments en que desconnectem i no prestem atenció al relat que ens expliquem. Per tant, el nen/a en el moment que es desconnecta centra la seva atenció en el decorat.

Els nens al entrar a l’auditori estaven ansiosos, emocionats, expectants per veure l’obre, nerviosos. Alguns d’ells al veure’ns els hi va entrar vergonya; d’altres es barallaven pels seients.
Quan els actors cantaven cançons conegudes per tots ells, els nens i nenes també les cantaven. Però a vegades només picant amb utensilis de fusta de la cuina com una cullera ells reconeixien la melodia i la cantaven. Hi ha un moment de l’obre que uns dels actors dibuixa amb el peu una línia imaginària. Acte seguit els nens/es, per instint es van aixecar de les butaques per veure que havia dibuixat. En tot moment van estar tots molt participatius. Una altre fet a destacar va ser quan fan veure que dins el plat hi ha un pollet i els nens criden: “avera”. Es aquella curiositat que envolta a tot nen per conèixer i descobrir tot allò que els envolta. Una altre intervenció d’ells va ser quan van ajudar a dir correctament el refrany de la pluja “ plou poc, però per poc que plou, plou molt”. Hi ha un moment que es produeix una baralla entre els dos actors amb dues culleres de fusta. En aquest moment se sentien als nens cridar: “ lucha, lucha”. Al final de l’obre, quan han de contar els plats, a l’escena només està el noi perquè a la noia no li deixa participar de l’acció. Ella fa l’ intent d’ajudar-lo però ell no es deixa. Una intervenció graciosa va ser la d’un nen que, just en aquest moment en que la noia el vol ajudar, va cridar: “ vestent ombre”.

Com a conclusió de la sortida dir que em va agradar molt la posada en escena dels dos actors, així com l’obra. I sobretot haver pogut compartir amb nens/es d’aquesta activitat. La gran majoria de les cançons que cantaven o de les poesies que recitaven les havíem treballat a classe i les coneixíem nosaltres i els nens. A la sortida, li vaig preguntar als nens i nenes que el hi havia semblat l’obra: si els hi havia agradat, que era el que més els hi havia agradat. Tots van coincidir que els hi havia agradat molt tot. Mentre feien la fila per tornar a l’escola les nenes cantaven la cançó de “ en la calle 24”. Una cançó que havien cantat a l’obre. Al final de l’obre van averi tres o quatre nens que havien desconnectat del tot, és adir, que estaven cansats i no paraven atenció a l’obre.