ELS MESTRES I LES NOVES TECNOLOGIES

-Què n’opines sobre que els nens d’avui en dia dominin les noves tecnologies molt més que els mestres?

-Opino que hauria de ser a l’inrevés perquè de fet el mestre és el que ha de conduir l’acte educatiu; el que passa es que les noves tecnologies han avançat tant ràpid que no ha donat pràcticament temps a que els mestres es reciclin amb la velocitat en que van sortint coses noves cada dia. Que passa, que els alumnes estan pujant amb les eines de la tecnologia, com una eina més de funcionament, i nosaltres, els docents, la major part de nosaltres no varem estar educats amb les tecnologies de la informació com hi ha ara.

Per buscar informació nosaltres anàvem als diccionaris i a les enciclopèdies, com per gestionar aquesta informació i per treballar-la. Ells tenen unes eines que nosaltres no les tenim. Per a ells ha sigut o ho està sent créixer amb això com un procés de normalitat total i absoluta; i en canvi per nosaltres ens hi és un esforç complementari perquè no em estat educats amb això. Ho estem aprenen com podem. Però clar, la informàtica i tot el que l’envolta va molt més ràpid que el ritme al que nosaltres ens podem reciclar perquè treballes, tens una família al darrere. Per tant no pots dedicar les hores que podries dedicar. A part que hi ha feines d’escola que s’han de fer fora de l’escola. Per tant, dius: si que hi ha unes hores que tu pots dedicar-te a formar-te però has d’aprofitar a l’estiu, un dia per setmana fer un curs. Però, clar, tu cada dia al sortir de l’escola. tens una família que també has d’atendre, més si has de corregir exercicis de classe, després programar no tens temps de res; llavors tot corre molt i sempre et dóna la sensació que tu no estàs prou a l’alçada dels que els teus alumnes necessitarien per poder xuclar tota la informació que els hi pots donar o tota la formació que els hi pots donar. Llavors, en aquest sentit, a mi em sembla malament, però em de ser realistes. i veure que els mestres no donem més de si perquè fem moltes altres coses.

-Per tant, trobes bé que es vagin reciclant?:

Si. Jo crec que és primordial fer cursets i fer formació:permanent, a l’estiu o cursets que es realitzen en el mateix centre. Per exemple, nosaltres, a la nostre escola, tenim un curset assessorat de com utilitzar l’estic en el projecte educatiu de centre(PEC). Nosaltres treballem per projectes. Aquesta escola, el que fa és intentar que, amb la mesura del possible, els nens treballin els projectes, atenent els seus interessos, incloent també, dins del projecte, el treball amb les noves tecnologies. Com una part de l’educació integral. Que és no solsament conceptes i continguts sinó també saber-los gestionar.

-Sobre la pregunta que ens planteja la nostre notícia sobre: “QUI ÉS EL DOCENT SI L’ALUMNE O EL MESTRE”? tu que n’opines?:

Mira, jo sempre penso que el docent és el mestre. Lògicament perquè és l’adult i és el que ha de saber extreure de la matèria prima que té al davant, que són els nens, tot lo bo que tenen. I potenciar aquelles qualitats que tenen per arribar a que ells donguin el màxim possible de si mateixos.
Cadascú té un límit i cadascú té unes capacitats. Així com també cadascú destaca en una cosa diferent. Llavors, el mestre és el que ha de saber reconduir i extreure tot això( aprofitant lo poc o molt que el nen/a tingui).
Però també hi ha una part de que en el dia a dia estàs aprenen molts d’ells, dels alumnes. Per tant, jo crec que, en gran mesura, es dóna una interacció entre l’alumne i el mestre. Tot i que el mestre és l’adult i té el poder de manipular o de reconduir les situacions, que per això també està( no només per donar continguts) i crec que el mestre es fixa molt en ells i a l’hora aprèn d’ells. És igual a infantil com a primària o com a la E.S.O. Fins i tot, com a la universitat que si que treballen amb adults. Són joves, i si ells es queden anclats en el seu departament i en la seva universitat i en les seves classes magistrals tampoc connecten bé amb el noi o noia que tenen al davant. Desconeixen els seus interessos, així com també la seva manera de veure la vida. Desconeixen moltes coses. Llavors, sempre és important que el mestre estigui obert a aprendre dels seus alumnes. Perquè, amb els més petits, fins i tot, en el pati aprens. Penso jo.

Jo he estat sempre tota la meva vida a primària, també he estat molt anys treballant en una aula d’acollida i aquest any estic a infantil. Per mi ha sigut un canvi molt gran a nivell de continguts, de la metodologia. I en aquests quinze dies que portem de classes ells m’han ensenyat moltes coses: de fins a on pot arribar un nen de tres anys, de quin és el comportament normal que ha de tenir un nen d’aquesta edat(potser ja ho hauria de saber un mestre però primera dels meus fills no me’n recordo i,segona, una cosa és el que tu has estudiat sobre el paper i l’altre és la meva experiència amb nens grans. Amb un nen de tres anys hi ha un des calaix important i en aquest sentit me’n adono que jo també estic aprenent.
O sigui que és un procés on hi ha una interacció constant.


-Algun aspecte que vulguis afegir referent a les noves tecnologies?:

Amb els anys que estat treballant a una aula d’acollida, et puc dir que les noves tecnologies permeten, per exemple, el tema de l’audacity: de que els nens es puguin gravar i després escoltar, el tema de repetir. A ells els hi encanta. És com una cosa molt més lúdica que no pas repetir, repetir i repetir. Els hi agrada perquè després s’escolten, veuen a on han fet les errades, veuen si s’assembla a com ho ha dit el seu company i com ho ha dit aquest. I després també m’agrada perquè hi ha molts programes, com els paquets clic on pots treballar moltes coses. Haig de dir que constantment el departament penja un munt de coses a la wep xtec (sobretot per treballar amb alumnes nouvinguts). N’hi ha moltes weps, per exemple: acollida.net, recursos d’un mestres, tres caixes plenes d’art...
Com a conclusió puc dir,que les noves tecnologies et permeten un treball molt més lúdic.

El blog, fantàstic, perquè permet que des de fora es connectin i puguin veure que estan treballant a classe els nens, de quina manera. Pots fer que des de casa la mare pugui llegir el que ha escrit el seu fill. Seguir les notícies del que estan fent a l’escola. És una eina també de comunicació entre les famílies.

Una altre cosa important, es que les noves tecnologies ens permeten treballar a ritmes diferents. És a dir, el gran gruix de la classes pot anar seguint el que tu proposes. Però després hi ha altres nens, ja sigui perquè són nouvinguts i desconeixen la llengua i això fa que el seu ritme d’aprenentatge sigui molt més lent o perquè tenen dificultats específiques: dislèxia, Asperguer... doncs això et permet que cadascú vagi treballant al seu ritme. Tu pots estar treballant amb la resta de la classe coses i pots fer activitats de reforç amb dos o tres nens t perquè assoleixin o assimilin aquells continguts que s’han treballat a classe, que els demés han anat tirant i que a ells els hi costa més.

De fet, hi ha molts nens que amb tres anys ja saben fer funcionar l’ordinador perquè juguen al Pipo matemàtiques i es familiaritzen amb les parts de l’ordinador.

Personalment, aquest treball m'ha sembalt molt interessant ja que es pot veure que en la societat actual en la que vivim els nens dominen molt més les noves tecnologies que el propis mestres. Metaforicament podríem dir que ara, els nens ja no néixen amb un pa sota el braç sinó amb un ordinador.

Pel que fa al treball en equip, no ha sigut gaire difícill coordinar-nos; tot i que som moltes persones.