LES PDI

Les PDI (Pantalla Digital Interactiva) és la nova tecnologia del segle XXI de les escoles. Aquestes pantalles tenen molts avantatges : no cal esborrar per tornar escriure sinó que rectifiquem directament, ens permet treballar col·lectivament, ajudant-nos uns als altres. A les escoles, s’utilitzen per fer exercicis interactius d’aprenentatges com el J-clic o per treballar la grafomotricitat. L’únic inconvenient que hit robo és que cada tant s’ha de calibrar. Per fer-ho hem d’apretar els dos botons alhora situats a la part inferior de la pantalla.
La pantalla consta d’uns sensors que reconeixen el color amb el que estem escrivint i d’una barra d’eines. A la barra d’eines hi trobem una cámara per capturar la pantalla, un subratllador, podem escollir el traç amb el volem treballar( més gran, més petit, més gruixut, més prim), també tenim l’eina d’esborrar i de desfer. A més a més, a la part inferior de la pantalla, trobem un teclat i un ratolí.

La experiència de poder experimentar amb la tecnologia PDI ha sigut sensacional. Molt divertida. M’ha agradat molt poder jugar amb a un joc simplement clicant amb el dit sobre la pantalla. Trobo que és una tecnologia molt útil de cara a l’educació i de cara , també ,als mestres. És una altre manera d’aprendre d’una manera més lúdica. En el cas dels universitaris el mestre pot anant escrivint i guardant i al final enviar els apunts, per exemple.

EL DEBAT SOBRE EL LLENGUATGE POÈTIC, PUBLICITARI I EL QUOTIDIÀ

Avui a classe de comunicació oral i escrita hem fet un debat sobre els diferents tipus de llenguatges(poètic, publicitari i quotidià). Com que sóm un grup molt gran a classe, ens hem dividit en dos: l'A i el B (seguint els grups classe) i dins de cada grup hem fet tres subgrups. Cada subgrup havia de defensar un llenguatge. El meu grup, format per la Laura Moreno, l'Eli, la Sandra, l'Anna Selma i la Laura Molina, ens ha tocat defensar el llenguatge poètic. alhora de presentar-lo hem decidit fer un poema on es veiéssin reflectides algunes de les seves característiques. A continuació us penjo el poema:

El llenguatge poètic és ideal
i crea emocions de manera original

Diferents recursos utilitza
i la teva atenció capta

La mare dels llenguatges és,
i com a bona mare, educadora és.

El debat ha estat molt interessant i alhora divertit, els tres grups hem defensat i argumentat el nostre llenguatge amb molta intensitat. És una manera de veure també quin caràcter té cada persona i coneixe-la més. Hi havia quatre noies que han fet de moderadores per tal de que tothom poguessim parlar. Elles també han aportat noves preguntes a debatre. Al final, després d'estar una bona estona debatint, hem arrivat a la conclusió que els tres llenguatges són igual d'importants i que entre ells es complementen.

LLEGENDA: AFAITAR AMB CULLERA DE FUSTA

Aquesta història se situa al carrer de la bòria. Aquest carrer comença a la plaça de l’Àngel i acaba a la plaça de la llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l’antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona passant per Barcelona. Aquest va ser el primer carrer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats perquè era el camí que duia ala ciutat de les Itàliques, de les Gàl·lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d’aquella Vilanova que va rebre el nom de Bòria que vol dir barriada forana. Per aquest carrer tant transitat, vam passar tot els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com: el cavaller Sant Jordi, el Comte Borell II i Guifré el Pelós. En aquest carrer hi havia una barberia coneguda pel barber dels sants perquè segons la tradició si havien afaitat sant Ignasi i havien tallat els cabells del beat Salvador d’Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar a Sant Ignasi i l’escudella emprada per tallar els cabells als beats. Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maneres: a pols i amb cullera. El primer sistema és l’únic que avui coneixem i està en us, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber abans que li poses la navalla a la cara que untés ben be el dit gros amb aigua ardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols o, si el client ho demanava, afaitaven amb cullera. La qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla es mogués amb més seguretat. Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part que no havia de ser tallada, només tallaven la part del cabell que no quedava coberta per la cassola. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica. Eren pocs els que els coneixien l’art d’afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l’escudella. Només amb l’ajuda d’una navalla i l’habilitat de les seves mans. Aquests barbers anunciaven les seves habilitats dien:

S’AFAITA SENSE CULLERA

I S’ESQUILA SENSE ESCUDELLA

En l’actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del beat d’Horta espantats pel que els hi pogués passar.

Power Point Llegenda de Barcelona

UN PLAT PLA PLE DE POESIA ESTA

Vam poder tenir el plaer de compartir amb nens de primària l’obre anomenada “Un plat pla ple de poesia esta”. Era una representació molt curiosa, ja que tot el seu text era poesia. Una poesia que ens entra per les orelles i per la boca. La poesia és un art que ens envolta en la nostre vida quotidiana. Els actors de l’obre s’enfaden, es barallen, es fan amics... tot a través de la poesia. Cada poesia representa un estat d’ànim.

L’atrezzo estava molt ben pensat: tant la paret com els dos taulons estaven pintats amb la vocal “a”. el davantal que portaven també estava pintat amb diferents vocals que els nens i nenes llegien en veu alta. Aquesta decoració té una explicació i es perquè durant l’obra hi ha moments en que desconnectem i no prestem atenció al relat que ens expliquem. Per tant, el nen/a en el moment que es desconnecta centra la seva atenció en el decorat.

Els nens al entrar a l’auditori estaven ansiosos, emocionats, expectants per veure l’obre, nerviosos. Alguns d’ells al veure’ns els hi va entrar vergonya; d’altres es barallaven pels seients.
Quan els actors cantaven cançons conegudes per tots ells, els nens i nenes també les cantaven. Però a vegades només picant amb utensilis de fusta de la cuina com una cullera ells reconeixien la melodia i la cantaven. Hi ha un moment de l’obre que uns dels actors dibuixa amb el peu una línia imaginària. Acte seguit els nens/es, per instint es van aixecar de les butaques per veure que havia dibuixat. En tot moment van estar tots molt participatius. Una altre fet a destacar va ser quan fan veure que dins el plat hi ha un pollet i els nens criden: “avera”. Es aquella curiositat que envolta a tot nen per conèixer i descobrir tot allò que els envolta. Una altre intervenció d’ells va ser quan van ajudar a dir correctament el refrany de la pluja “ plou poc, però per poc que plou, plou molt”. Hi ha un moment que es produeix una baralla entre els dos actors amb dues culleres de fusta. En aquest moment se sentien als nens cridar: “ lucha, lucha”. Al final de l’obre, quan han de contar els plats, a l’escena només està el noi perquè a la noia no li deixa participar de l’acció. Ella fa l’ intent d’ajudar-lo però ell no es deixa. Una intervenció graciosa va ser la d’un nen que, just en aquest moment en que la noia el vol ajudar, va cridar: “ vestent ombre”.

Com a conclusió de la sortida dir que em va agradar molt la posada en escena dels dos actors, així com l’obra. I sobretot haver pogut compartir amb nens/es d’aquesta activitat. La gran majoria de les cançons que cantaven o de les poesies que recitaven les havíem treballat a classe i les coneixíem nosaltres i els nens. A la sortida, li vaig preguntar als nens i nenes que el hi havia semblat l’obra: si els hi havia agradat, que era el que més els hi havia agradat. Tots van coincidir que els hi havia agradat molt tot. Mentre feien la fila per tornar a l’escola les nenes cantaven la cançó de “ en la calle 24”. Una cançó que havien cantat a l’obre. Al final de l’obre van averi tres o quatre nens que havien desconnectat del tot, és adir, que estaven cansats i no paraven atenció a l’obre.

ACTIVITAT DE PAGINES WEPS

treball edu365

LLENGUATGE ETNOPOÈTIC/ LLENGUATGE PUBLICITARI

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita. És a dir, la literatura oral serveix per comunicar-se d’una manera bonica, a través de les paraules, per millorar el missatge que volem donar a les altres persones. La publicitat transmet el missatge d’una manera estètica per atreure a la gent.

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la reflexió de textos. A la publicitat aquesta repetició hi és constant, és un mètode per captar a la gent. La repetició és la clau per la conservació i difusió dels seus textos.

La etnopoètica (literatura oral) és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d’improvisació. La diferència amb el llenguatge publicitari és que aquest utilitza imatges, en canvi, la literatura oral no.

Hi ha tres característiques que hem de tenir presents alhora de fer poemes:

· Ser expressades a través de l’art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: la metàfora, el sentit figurat, la firma. La publicitat utilitza la imatge.

· Ser produïdes per persones que tenen certa habilitat comunicativa, o sigui persones “competents”. En canvi, les persones que creen els anuncis són persones creatives.

· Permet improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor. A la publicitat, no hi ha improvisació. No fan servir la improvisació. La literatura oral treballa en directe en diferència del llenguatge publicitari que ha de ser sempre el mateix. No es pot canviar.

· Els missatges es donen entre persones i tenen funcions diverses:

- Entretenir.
- Omplir el temps lliure.
- Educar.
- Donar normes.
- Criticar.
- Reforça l’identitat social o nacional.
- Cohesionar un grup.
- Crear lligams de solidaritat.

La publicitat agafa referents del passat i les aplica en els anuncis de l’actualitat. És una estratègia per captar l’atenció de la gent i fer que hi hagin més consumidors dels productes. Fa servir coses de l’etnopoètica, és a dir, també s’inventa històries. Normalment, la marca que volen anunciar va enganxada al personatge que hi apareix a l’anunci.

GOOGLE DOCS

Avui hem treballat el Googledocs a classe. Consisteix en què els document no s’emmagatzemin a l’ordinador sinó que estiguin directament a Internet. Permet compartir i col·laborar documents d'una manera molt més fàcil. La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents. En comptes d’adjuntar un document a un missatge: s’adjunten diferents adreces de correu a un sol document. Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe a aquest document. Clicant l’enllaç podran editar i desar on-line el document. això fa que quan algú del grup edita, tothom veiem aquest canvis. Com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ja k tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors. Tots els articles tenen un únic lloc on organitzar-los i editar-los. A més es accessible des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. A més a més, no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.

Per conèixer millor el document hem fet unes pràctiques a classe. Per poder realitzar millor aquestes pràctiques ens hem posat per grups de tres persones.

· La primera pràctica, consistia en crear i compartir un document de text. Una persona del grup, en el nostre cas l’Anna Selma, ha creat un document “ Un dia a l’escola bressol”. Un cop creat ha anat a “comparteix”, “ invita usuaris” i ha posat les nostres direccions i la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document. Cada vegada que una de nosaltres afegia informació anava a “edita” , escrivia la seva aportació i apretava a “desa”. Tot seguit, totes actualitzàvem la pantalla apretant F5 i la nova aportació apareixia en pantalla.
El document és pot veure en aquesta pàgina wep.

http://docs.google.com/Doc?docid=0AZjmei8N0qDaZGczeDNiYzZfMGc3ZnpmY2c0&hl=ca

· La segona pràctica, era crear una presentació que l’havíem d’ utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup. En el nostre cas, la nostre presentació, seguint amb el mateix tema escollit en la pràctica anterior, consistia en fer un esquema sobre els hàbits que es treballaven a classe. La presentació es pot veure en aquesta pàgina wep.

http://docs.google.com/present/edit?id=0AQ3b4v04B-ggZGMzaDZid3ZfMWMzeHF6emQy&hl=ca

· La tercera i última apràctica, consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d’aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Per crear el formulari vam seguir una sèrie de passos:

1. Vam anar a l’apartat on posava “ formulari” I apretàrem damunt de l’apartat “ crear formulari”.

2. Vam omplir la taula amb preguntes que després havíem de contestar. Cada una de nosaltres va escriure una pregunta. En total en tenim quatre.


3. Un cop fetes totes les preguntes vam apretar a “fer” i seguidament a “desa”.
En aquest qüestionari se’ns presentaven tres qüestions que feien referència a la presentació de l’exercici anterior. Un cop fet el formulari el vam desar i publicar. Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.
El formulari el podeu trobar en aquesta pàgina wep.

http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Apjmei8N0qDadFAyelg3MGRacFpKOVRlU0pVWGlxdmc&hl=ca

Un fet curiós, sobre aquest document, que hem va cridar l’atenció va ser que alhora que estàs veient la teva presentació pots fer comentaris sobre ell amb la resta dels teus companys mitjançant una espècie de chat. Pots fer una presentació Googledocs(una espècie de Power Point), així com formularis(qüestionari). Aquest formularis ens poden servir per captar la informació de la resta dels usuaris, per exemple, per demanar la opinió dels meus companys sobre la presentació que he fet (si els hi ha agradat o no, si he estat correcte...).
Fent les pràctiques m’ho he passat molt bé. Les quatre desconeixíem aquest document i per tant, a mesura d’anar provant i amb les indicacions del professor van poder fer les tres pràctiques. Em va agradar molt el tema de poder ampliar la informació i anar- la editant totes a l’hora. Trobo que és una eina molt útil alhora de fer treballs en grup ja que podem compartir la informació entre nosaltres i, a la vegada, en estalvia temps alhora de quedar per fer el treball: podem anar editant la informació i anar-li donant forma al document a distància sense necessitat de quedar un dia per fer-lo.

Movie Maker

Alhora de muntar el vídeo de "Barcelona" vaig haber de seguir uns quants passos:

1) Importar al programa Windows Movie Maker els vídeos que vaig grabar de barcelona, així com l'arxiu de la música de fons, en format MP3.

2) Un cop ja tenia tots els vídeos, els vaig arrossegar a la part inferior de la pantalla col·locant-los en ordre de aparició.

3) Vaig incloure els Efectes a cada clip i les Transicions entre clips que es troven dins de l'apartat "Edita pel·lícula" on posa " transicions de vídeo".

4) Acte seguit, vaig incloure els títols i crèdits que els trobareu al mateix apartat d'editar película. En el meus cas, vaig decidir posar una portada on apareix el títol de "Barcelona" amb un efecte que s'anomena:" Títols transparents solapats".

5) Un cop ja tenia tot el muntatge fet de l'audiovisual vaig arrossegar la música de "Barcelona" de Fredy Mercury i Monserrat Caballer sobre la barra "Àudio/Música" i la vaig retallar fins a un minut. Per treure les veus del video vaig anar a: a clip, audio, silenciar. Ja tenia el vídeo muntat! només faltava desar el projecte a l'escritori.


6) Per últim, i amb el vídeo desat a l'escritori, vaig pujar l'arxiu al Youtube, vaig agafar el codi embed i el vaig copiar al meu blog per deixar constància de la pràctica realitzada.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El vídeo s’expressa a través del llenguatge audiovisual. Es diu així perquè està format per so i imatge. Aquest serveix per expressar emocions. El seu creador va ser Eisenstéin.

Hi han vídeos que no transmeten res, en que el llenguatge audiovisual només serveix per acompanyar la veu. En canvi, trobem d’altres que serveixen per transmetre valors com l’amistat, el compartir. Vídeos en que aprenem després d’haver –los vist. Ens transmeten unes emocions que després nosaltres les interpretem.

El Movie Maker és un programa que serveix per fer muntatges de vídeo i crear de nous. Aquest programa conté tres apartats: el primer és per capturar el vídeo, el segon és per editar pel·lícula(aquí enganxem les diferents imatges i so que tenim i que ens serviran per muntar el vídeo) i el tercer i últim, finalitzar pel·lícula on un cop tenim fet tot el muntatge el gravem i fem un arxiu de vídeo.

TREBALL BLOGOSFERA

El nostre treball tracte de com els mestres s'han de possar al dia sobre les noves tecnologies, ja que els nens cada vegada les dominen més i están més al dia dels nous procesos de la informàtica i tot el que hi fa referència a ella. La pregunta que ens fem és: en aquest cas, qui és el docent l’alumne o el mestre?

Aquest treball ha estat realitzat per: Rocio Carnero Jodar, Alba Cicharik Galduf, Marina Macarulla Martí, Laura Moreno Ortega, Alejandra Santamaria Ostos i Anna Selma García.

Per fer-lo hem decidit entre totes, organitzar-nos de la millor manera i hem pensat que el millor, seria repartir-nos la feina entre les sis però sense oblidar que el treball és amb grup i totes hem d'ajudar-nos. Hem decidit que una de nosaltres realitzarà una entrevista a una mestra fent-li algunes preguntes que ens hem formulat quan hem lleguit l'article del treball, una altra farà un resum de l'article que hem escollit, una altra cercarà més informació per ampliar la que tenim, també farem una intervenció fent referència a l'entrevista i a l'article resumit.

La meva aportació en aquest treball ha sigut fer-li una entrevista a una mestre de primària. La meva companya Anna també ha fet una entrevista a un mestre, però en el seu cas era un mestre que treballa amb nens d'educacioó especial. M'ha semblat molt interessant, ja que com deia aquest mestre la gent es pensa que per ser nens discapacitats no poden interactuar amb les noves tecnologies; i això no és així ja que els hi ajuda en el seus aprenentatges. La marina ha fet un resum de l'article fent una aportació personal basant-se en les entrevistes que hem fet jo i la meva companya Anna. Les altres tres companyes: Rocio, Laura i Alexandra han ampliat la informació de les TIC posant in vídeo o un article relacionat amb el tema.

Com a valoració personal dir que al principi ens va costar trobar un tema sobre el qual poder argumentar-lo i del que tinguéssim uns coneixements previs per a poder-ho fer. Vam decidir escollir algun tema que estigués relacionat amb l'educació, ja que vam pensar que ens seria molt més fàcil a l'hora de fer les nostres pròpies reflexions perquè tenim molt més coneixements, ja que en un futur serem mestres i ens trovarem amb aquest problema a les aules. També dir que un mestre no pare mai d'estudiar, sempre està en constant reciclatge fent cursets per poder estar a l'altura dels seus alumnes i evitar que així que ells sàpiguen més que el mestre.

PROGRAMARI LLIURE

Programari Lliure

View more presentations from annasg12.

OMNI

NOM: TICBOL

MATERIALS
· 1 capsa de formatge rodona.
· Cola de barra.
· Cinta adhesiva.
· Paper de seda de colors.
· 2 boletes de paper.
· 1 corda fina.
· Tisores.
· 1 pal de polo (del gelat pirulí) de 20 cm.
· Cinta decorativa per forrar el pal.

TIPUS INSTRUMENT

És un instrument de percussió, concretament de la família membranòfons ja que la tècnica que s’utilitza perquè`e soni és percudir o friccionar una membrana. També cal esmentar que és indeterminat perquè no poden fer notes: quan el fem sonar produeix sempre el mateix so.

PROCÉS DE FABRICACIÓ

1. Abans de començar, necessitem una capsa de formatgets per poder realitzar l ’instrument.

2. Un cop ja hem aconseguit la capsa, es tanca amb cinta adhesiva. A la part inferior farem un forat per posar el pal de polo del pirulí i dos més que seran on aniran les boles.

3. Estripar trossos de paper de seda de diferents colors per decorar la capsa de formatge.

4. Enganxem els trossos de paper damunt la capsa amb cola de barra(deixant els forats lliures per poder-hi passar el fil on hi aniran les boles).

5. Un cop està tot decorat, introduirem el fil pels dos forats i posarem, a cada extrem del fil, les boletes.

6. Per finalitzar, posarem el pal de polo i ja estarà construït per poder-lo tocar.


MANUAL D’INSTRUCCIONS

Per tocar el Ticbol s’ha d’agafar, amb les dues mans, el pal i fer el gest com s’hi freguessis les mans. D’aquesta manera les boletes de paper picaran sobre la capsa de formatge produint un so.

CASA DE L'OMNI

EXERCICI: CREAR UNA POESIA

L’exercici consistia en anar a la biblioteca i pensar un número( en el meu cas, vaig escollir el nº 5). Un cop allà havies d’anar a una prestatgeria i contar, començant pel primer llibre, fins el número que havia escollit. Agafar el llibre i obrir-lo per la pàgina nº 5. Buscar la línea nº5 i copiar-la en un full. Deixar el llibre al seu lloc i tornar a començar a contar fins el nº 5. Així durant mitjà hora. Passada mitjà hora, vam haver de crear un poema amb totes les frases que havíem extret dels llibres que a continuació es poden llegir:

- Els infants, tanmateix no volien que fos un pretext per ignorar.

- Prendre consciència de la transcendència de l'autoestima.

- Part de la teoria en la que es basen els meus consells.

- Del despertador més sorollós del món.

- La Mimi és alta i prima.

- Amant de ciutats i camps, sembrant mort.

- Degut al seu color rosa, no sabia ben bé d'on venia.

- El tigre va fer un gruny.

- Només vagin vestits amb roba interior.

- Món de l'espectacle.

POESIA

Els infants no volien que fos

Un pretext per ignorar.

Havien de prendre consciència de la

Transcendència de l'autoestima a regular.

Això és lateoria en la que es base el joglar.

Ens preguntem què hi ha dins?

Potser un despertador molt sorollós

Que tothom ignorava com si no hi fos;

Potser una noia alta i prima

Amant de les ciutats i dels camps

Que no s'havien ben bé dón venia;

O un tigre gris i rosat

Que venia del món de l'espectacle,

vestit amb roba interior

A qui ningú volia a l'exterior?

TÈCNIQUES PER CAPTAR L'ATENCIÓ DE LA GENT

Avui a classe de comunicació hem vist diferents maneres de captar l'atenció de la gent alhora de llegir o d'explicar alguna cosa. La primera manera, és fer un joc de mans: comencem amb la mà esquerre contant cap en darrere(10, 9, 8, 7, 6) i continuem amb l’altre mà(5,4,3,2,1) un cop hem acabat de contar, formulem la pregunta següent: 11 dits?. La segona, utilitzem també el joc de dits, cantem la cançó de 15 són 15 mentre marquem el ritme amb els dits posats damunt el cap. Una altre manera, però aquesta seria més aviat adreçada a nens no a adults, seria dir: qui m’escolti que es toqui el nas, qui m’escolti que es toqui l’orella... anem afegint diferents parts del cos fins que hi hagi silenci. Un altre seria dir: això mola, tremolaaa(tres vegades seguides i acompanyat d’un gest).

Cap al final de la classe hem vist unes imatges que acompanyaven un poema, per cert molt maco, que deia així:

Pitroig, no has pas vist un paradís tot verd

on el meu cor, soliu, pensa que es perd,

lluny de les boires de tardor

enmig d'un prat tot ple de flor?

Désprés, tenin com a refrent aquest poema, hem agut de crear-ne un inspirant-nos en unes imatges que la Roser ens ha passat( un bosc, una fulla i un flor). El resultat ha sigut el segënt:

Flor de neu

tu que mires amb tendresa

enmig de tota fulla espesa

diguem on ets?.

TREBALL VIKIPÈDIA

El treball de viquipèdia que ens va proposar el nostre professor de (TIC),Jordi Simon consisteix en fer alguna aportació a algun tema de la vikipèdia que ja estigués creat o crear-ne un de nou. En el nostre cas en vam crear un de nou: Els animals de la granja(http://ca.wikipedia.org/wiki/Animals_de_granja)

El nostre grup el formem: la Rocio Carnero, la Laura Moreno, la Sandra Santamaris, l'Anna Selma, la Marina Macarulla i jo (Alba Cicharik). Vam escollir el tema dels animals de la granja perquè encara no estava creat i ens va semblar interessant que hi hagés aquesta entrada a la viquipèdia. Cada membre del nostre grup ha fet una nova aportació i cadascuna s'ha centrat en un animal concret. La meva aportació en aquesta pàgina ha sigut parlar del gall d'indi. També he fet una entrada, afegint informació, en l'apartat dels conills: he parlat sobre les camades que té la conilla( quans fills poden arrivar a tenir, quina mida hi fan, cada quan es reprodueixe) i sobre l'alimentació que la meva companya, Marina, no hi havia parlat.

Si aneu a aquesta pàg web trobareu les nostres aportacions:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Animals_de_granja


Com a conclusió final d'aquest treball dir que no ens ha sigut molt difícil de fer, ja que un cop escollit el tema "Els animals de la granja" ens vam repartir cadascuna
l'animal sobre el qual ens documentariem i faríem la nostre aportació a la pàgina. va ser curiós perquè el segon dia d'haver creat l'entrada, ja hi havien aportacions fetes d'altres persones. Això ens va supusar, per algunes de nosaltres, canviar el nostre animal que haviem escollit perquè alguna d'aquestes persones ja havía fet l'aportació sobre ell. Com en el meu cas que tenia pensat fer el conill hi vaig haver de canviar-lo pel gall d'indi. Amb l'únic obstacle amb el que m'he trobat a sigut a l'hora d'agegir la fotografia de l'animal, ja que mai havia fet una aportació a la viquipèdia i per tant, no coneixia gaire el seu funcionament.Però al final investigant aquest obstacle ha quedat resolt. Estic satisfeta perquè ja puc dir que tinc una entrada meva a la viquipèdia i també perquè a partir d'ara quan vegi alguna cosa malament en alguna de les entrades que faci sobre algun tema ho podrè modificar.

REFRANYS

QUI LLENGUA TÉ
A ROMA VA.

PARLANT, LA
GENT S’ENTÉN.

QUI S’ESPERA
ES DESESPERA.


TAL FARÀS,
TAL TROBARÀS.

SENSE MENJAR
NO ES POT VIURE.

QUI PRESUM
TÉ EL CAP PLE DE FUM.

GENI I FIGURA
FINS A LA SEPULTURA.

QUI MENJA TOTES
SE LES MENJA TOTES.

QUI T'ENTENGUI
QUE ET COMPRI.

QUI CANTA A LA TAULA I ES PIXA AL LLIT
NO TÉ EL SEU SENY GAIRE EIXERIT.


QUI NO S'ARRISCA
NO PISCA.


DINS EL POT PETIT
HI HA LA BONA CONFITURA.

MARÇ VENTÓS I ABRIL PLUJÓS
TORNEN L'HOME RABIÓS.


QUI VOL PRESUMIR
HA DE PATIR.


NO HI HA ANY
SENSE REFRANY.

A partir d’aquest refranys, agafant una frase d’un i una d’un altre, vaig crear els meus propis refranys que podeu llegar a continuació:

QUI ES DESESPERA
NO PISCA.

QUI PRESUMEIX
A ROMA VA.

QUI NO S'ARRISCA
ES DESESPERA.


GENI I FIGURA
TORNEN L'HOME RABIÓS.


GENI I FIGURA
HI HA BONA CONFITURA.

NO ES POT VIURE
SENSE REFRANY.


QUI PRESUM
A ROMA VA.


NO HI HA ANY
SENSE EMNJAR.

QUI T'ENTENGUI
NO TÉ EL SENY MASSA EIXERIT.