AUDIOVISUAL DE LES ACTIVITATS DE LA SETMANA EXTRAORDINÀRIA

vam haver de fer , per seminari, un audiovisual que reflectís totes les activitats que havíem realitzat al llarg d’aquesta setmana extraordinària. Aquest treball s’havia de fer per parelles( amb la companya que havies anat a fer la pràctica a l’escola). En el meu cas, vaig realitzar el muntatge amb l’Eli i el resultat a sigut el següent:

ACTIVITAT JOAN COROMINES ( 2a PART)

Continuant amb la classe passada sobre l’estudi de Joan Coromines, hem hagut de crear un text per a cada tipus de llenguatge que hem treballat: el llenguatge publicitari, el poètic i el quotidià. Per fer-ho ens hem agrupat en els mateixos grups de la setmana passada.

LLENGUATGE PUBLICITARI

Hem creat un slogan per vendre el diccionari de Coromines i el resultat ha sigut el següent:

Amb les passes i paraules de Joan Coromines, emprèn un nou viatge ple de coneixement. Si vols gaudir de la natura, enportat una bona cultura.

Diccionari de Joan Coromines

LLENGUATGE POÈTIC

Hem creat un poema a partir dels significats de les paraules: comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb.

Infantilis, infantatus
A l’escola hem d’anar
Infantitus infantilis
Per aprendre a comunicar.

Infantil, infantina
Amb energia has de participar
Infantinol, infantinar
Per poder avençar.

Infanti, Infantinus
Aviat aprendràs
Infantiti, infantinar
Amb Joan Coromines aprendràs.


LLENGUATGE QUOTIDIÀ

A partir de les paraules que vam buscar al diccionari(comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb) hem creat un diàleg en el que hi apareixen aquestes paraules i les seves definicions:

NARRADOR: Un grup d’estudiants s’ha trobat a la biblioteca de l’escola per fer un treball.

A: Hola Carol, com portes la feina?.

B: No vaig gaire, bé.

A: Per què?.

B: Perquè no trobo algunes paraules que ens van repartir per poder fer el treball.

A: Ho has buscat al diccionari que hi ha a l’escola de Joan Cormonines? jo les he trobat allà.
B: A! dons hem sembla una bona idea. Què és el que has trobat tu?.

A: A mi hem tocava “infantil”, i he trobat que infantil prové del llatí infantilis, renovellat com infantivol amb terminació catalana.

C: Ei!!! Esteu aquí. Us estava buscant. He trobat la procedència de la paraula “aviat”, i diu que prové dels antics viats, vivats i ivats. No se com ho podrem posar en el treball, penso que són molt complicades.

A: “Amb” segons el diccionari, prové de l’alteració de la forma “ab” i de la combinació “am amb ab” ha resultat la forma d’avui i la predominant.

B: Aaaaa!!!! Dons ara ja tenim totes les definicions. Ja els hi podem comunicar a la resta de companys que el treball està acabat!.

A: Dons ara només falta imprimir-ho i entregar-ho.

JOAN COROMINES

L’activitat que varem realitzar, sobre la busqueda de certes paraules al diccionari va consistir en: per grups, vam haver de buscar el verb comunicar, el substantiu escola, l’adjectiu infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb. Cadascun d’ells ho va fer en diccionaris diferents( Pompeu Fabra, Mossèn Alcover i el borges Bolcemoll, Joan Coromines, La Gran enciclopèdia Catalana i el DIEC).

El meu( B1), format per: Laia Bonamusa, Rocío Carnero, Ana Cubet, Silvia De Dios, Raquel Fernández, Arantxa Hernández, Anna Iniesta, Marina Macarulla, Andrea Marquier i Andrea, ens va tocar buscar informació sobre Joan Coromines i els seus diccionaris.

BIOGRAFIA

Joan Coromines va néixer l’any 1905 a Barcelona i va morir el 1997. Era fill de Pere Coromines (polític i escriptor) i de Celestina Vigneaux (pedagoga).

Va crear un diccionari etimològic català en el seu honor “ a la memòria de Coromines”. Llicenciat en lletres i obra a la UB l’any 1927. El 1925 va treballar a la universitat de Montpeller i el 1927 va treballar de mestre auxiliar de llengües d’àrab i de llatí a la UB. Pompeu l’incorporà com a secretari de les oficines lexicogràfiques de l’ IEC (Institut d’Estudis Catalans). El govern argentí li concedí una plaça de professor de gramàtica superior castellana i de llatí a la Universitat de Cuyo. Va obtenir una beca per a la preparació “ Diccionario crítico etimològico de lengua castellana”. El 1946, va ser professor de filosofia a la universitat de Chicago. El 1952 va tornar a Catalunya. El 1977, va publicar el Diccionari etimològic de la llengua catalana. Coromines va publicar 7 diccionaris: el diccionari etimològic, d’història, d’autoritats, el dialectal, el normatiu, el romànic i el Corominíanic.

L’objectiu del DECAT era establir origen de tots els mots de llengua, desplegant coneixements i de força especulativa.

Joan Coromines era un home molt excursionista. Per realitzar el seu recull de paraules, que posteriorment va publicar al diccionari, va fer una sèrie d’enquestes a les costes menorquines. Un exemple el trobem a la paraula brúixola: va trobar gent que l’anomenava bruíxola o buixola; ell accepta la paraula bruíxula. El 1935 va fer un llibre que recopila totes aquestes paraules que ell havia extret de les enquestes realitzades a la gent.

DEFINICIONS

• INFANTIL:pres del ll. Infantilis; renovellat com infantívolvol amb terminació catalana [segle xv, Dag.; Verdaguer]; infantilisme, infantilitzar, D'infantilitzar: infantament [fi S.XVI, Genebreda]; infantadora. Infantó [Llull]; infantona, infantet; infantí, infantina. D'infant en el sentit de 'soldat a peu' [1472 jn Esteve], manllevat de l'it. Fante, 'minyó', 'mosso,criat'> d'on 'soldat d'infanteria' ( que en cat. Antic es deia servent, Muntaner etc.) etimologia demostrada en el DCEC/DECH III, 449b19-38;infanteria [1452, AlcM;; Jn Esteve, Dag]. Infanter. Infantejar.

• PREPOSICIÓ " A": Alteració de la forma ab, normal en la llengua antiga, provinent del llatí ;a casa de; vora de; en mans de; que en el llatí vulgar de la Gàl·lia i de la nostra terra, va remplaçar el llatí CUM. "amb"; la forma "am" apareix de vegades a l'edat mitjana (sobretot davant consonants, i més quan precedeix els pronoms "me" i "nos", combinació en què influïa l'assimilació i de la combinació de "an" amb "ab" ha resultat la forma avui predominant.

PRÀCTICA JCLIC

El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats... Una aplicació que ens permet crear activitats educatives de tota mena adreçades a nens que els ajuden en el seu aprenentatge. És un suport al currículum educatiu. Totes aquestes activitats se solen presentar en projectes. A més, després les pots penjar en llocs weps.

La practica que hem fet consistia en crear quatre activitats relacionades amb les fruites per posar en pràctica el seu funcionament.

M’ha agradat molt treballar amb el Jclic perquè considero que és una aplicació molt útil pels mestres, ja que pots crear tot tipus d’activitats i, a més amés, també et permet fer activitats en grups, treballant així amb els nens la col·laboració entre ells. Una altre raó per la que m’ha agradat l’activitat ha sigut perquè jo aquest programa ja el coneixia i he pogut seguir l’activitat sense cap problema. No com en les altres classes que em perdia fàcilment perquè no coneixia els programes. Al mòdul d’educació infantil l’havíem utilitzat.

Aquí us deixo l’enllaç perquè pugueu veure el projecte de les fruites que vàrem crear:

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AlbaCicharik/Fruites.htm

Animada per la seva facilitat per crear activitats, he creat un projecte per arèes. Hi ha activitas de P-3, P-4 i de P-5. Cadascuna d’aquestes edats compren diverses activitats: animals, colors i números. A continuació us deixo l'enllaç perquè hi pogueu accedir:

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AlbaCicharik/P3.htm

MAPA CONCEPTUAL I FLUXOGRAMES

Avui a classe de comunicació hem parlat sobre els mapes conceptual i els fluxogrames. Tant els mapes conceptuals com els fluxogrames són eines que ens ajuden a pensar sobre que són aquesta realitat i a projectar allò que veiem d’ ella. Els mapes els utilitzem per fer gràfiques. És una eina que ens fa pensar. En canvi, els fluxogrames els utilitzem per fer processos com per exemple, representar el cicle de l’aigua.

Abans de procedir a fer un mapa conceptual hem de tenir en compte una sèrie d’estadis: primer, hem de fer una selecció i jerarquització del concepte que haguem escollit; segon, hem de fer una reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres i un cop haguem fet els passos anteriors procedirem a fer una representació gràfica dels conceptes. En un mapa mai es poden repetir conceptes. A classe hem fet un exercici que consistia en fer un mapa conceptual sobre un sopar de Nadal.

Els fluxogrames són una eina molt útil pels mestres, ja que els permeten planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional com per exemple, representar el procés per a l’ acollida d’un nou alumne a l’escola. I també com a eina per difondre coneixements als alumnes: definir ordres i instruccions, resolució de problemes, preses de decisions, entre d’altres. Alhora de fer un fluxograma utilitzem uns símbols: la forma rodona s’utilitza a l’ inici o al final del procés, el rectangle es col·loquen per indicar les instruccions o passos a seguir o acciona a fer i el rombo representa la decisió a prendre.

A continuació, veureu un exemple de fluxograme sobre el "procés de creuar el semàfor".

A Educació Primària, s'utilitzen les dues eines(mapes conceptuals i fluxogrames) per estructurar les instruccions. És una manera de visualitzar millor normes de cara als nens i nenes. A Educació Infantil, els nens/es no creen mapes conceptuals ni fluxogrames, ja que encara no tenen prou desenvolupades les habilitats psicomotrius i les cognitives. Però si que és una eina molt útil per la mestre d'EI alhora d'explicar-lis conceptes als nens/es.

DEFDINICIÓ DEL LLENGUATGE POÈTIC, PUBLICITARI I QUOTIDIÀ

Després de debatre sobre quin llenguatge és el millor hem arribat a la conclusió que la comunicació es base en vendre i que tots els llenguatges són iguals i que cadascú té una finalitat comercial.

Podem dir doncs, que el llenguatge quotidià és el primer llenguatge que s’aprèn, el més espontani per comunicar-se i altruista. Enfront del poètic que és un llenguatge melòdic que aporta imatges mentals i té una funció estètica. En canvi, el llenguatge publicitari utilitza els dos anteriors, el quotidià i el poètic, per aconseguir els seus objectius. Així mateix és un llenguatge atractiu perquè intenta vendre un producte a un públic seleccionat i alhora és el més persuasiu.

QUI ETS TU?

De figura esvelta i irregular
Escoltes la gent al passar.

Secrets et poden ser revelats
A ensordir els temors pots jugar
De tots els teus estimats
Però no pas oblidar.

Presumida com tu ets,
Ben guarnida sempre vas
I al passar la gent et veu
Molt eixerida i fugaç.

Sota uns cabells daurats et poden amagar
Però la teva alerta mai la podran tapar.

QUI ETS TU?

De figura esvelta i irregular,
Escoltes la gent al passar.

Secrets et poden ser revelats
De tots els teus estimats.
A ensordir els temors pots jugar
Però no pas oblidar.

Presumida com tu ets,
Sempre vas ben guarnida
I al passar la gent et veu
Molt eixerida.

Sota un munt de cabells et poden amagar
Però la teva alerta mai la podran tapar.

LES PDI

Les PDI (Pantalla Digital Interactiva) és la nova tecnologia del segle XXI de les escoles. Aquestes pantalles tenen molts avantatges : no cal esborrar per tornar escriure sinó que rectifiquem directament, ens permet treballar col·lectivament, ajudant-nos uns als altres. A les escoles, s’utilitzen per fer exercicis interactius d’aprenentatges com el J-clic o per treballar la grafomotricitat. L’únic inconvenient que hit robo és que cada tant s’ha de calibrar. Per fer-ho hem d’apretar els dos botons alhora situats a la part inferior de la pantalla.
La pantalla consta d’uns sensors que reconeixen el color amb el que estem escrivint i d’una barra d’eines. A la barra d’eines hi trobem una cámara per capturar la pantalla, un subratllador, podem escollir el traç amb el volem treballar( més gran, més petit, més gruixut, més prim), també tenim l’eina d’esborrar i de desfer. A més a més, a la part inferior de la pantalla, trobem un teclat i un ratolí.

La experiència de poder experimentar amb la tecnologia PDI ha sigut sensacional. Molt divertida. M’ha agradat molt poder jugar amb a un joc simplement clicant amb el dit sobre la pantalla. Trobo que és una tecnologia molt útil de cara a l’educació i de cara , també ,als mestres. És una altre manera d’aprendre d’una manera més lúdica. En el cas dels universitaris el mestre pot anant escrivint i guardant i al final enviar els apunts, per exemple.

EL DEBAT SOBRE EL LLENGUATGE POÈTIC, PUBLICITARI I EL QUOTIDIÀ

Avui a classe de comunicació oral i escrita hem fet un debat sobre els diferents tipus de llenguatges(poètic, publicitari i quotidià). Com que sóm un grup molt gran a classe, ens hem dividit en dos: l'A i el B (seguint els grups classe) i dins de cada grup hem fet tres subgrups. Cada subgrup havia de defensar un llenguatge. El meu grup, format per la Laura Moreno, l'Eli, la Sandra, l'Anna Selma i la Laura Molina, ens ha tocat defensar el llenguatge poètic. alhora de presentar-lo hem decidit fer un poema on es veiéssin reflectides algunes de les seves característiques. A continuació us penjo el poema:

El llenguatge poètic és ideal
i crea emocions de manera original

Diferents recursos utilitza
i la teva atenció capta

La mare dels llenguatges és,
i com a bona mare, educadora és.

El debat ha estat molt interessant i alhora divertit, els tres grups hem defensat i argumentat el nostre llenguatge amb molta intensitat. És una manera de veure també quin caràcter té cada persona i coneixe-la més. Hi havia quatre noies que han fet de moderadores per tal de que tothom poguessim parlar. Elles també han aportat noves preguntes a debatre. Al final, després d'estar una bona estona debatint, hem arrivat a la conclusió que els tres llenguatges són igual d'importants i que entre ells es complementen.

LLEGENDA: AFAITAR AMB CULLERA DE FUSTA

Aquesta història se situa al carrer de la bòria. Aquest carrer comença a la plaça de l’Àngel i acaba a la plaça de la llana. Les primeres cases es van aixecar a banda i banda de l’antiga Via Augusta que anava de Roma a Tarragona passant per Barcelona. Aquest va ser el primer carrer que es va construir més enllà de les muralles romanes. Era un dels carrers més transitats perquè era el camí que duia ala ciutat de les Itàliques, de les Gàl·lies i de tota la part alta de la terra. Va venir a ser com el carrer major d’aquella Vilanova que va rebre el nom de Bòria que vol dir barriada forana. Per aquest carrer tant transitat, vam passar tot els personatges que van venir a Barcelona en son de pau i en son de guerra. Personatges com: el cavaller Sant Jordi, el Comte Borell II i Guifré el Pelós. En aquest carrer hi havia una barberia coneguda pel barber dels sants perquè segons la tradició si havien afaitat sant Ignasi i havien tallat els cabells del beat Salvador d’Horta. Aquest establiment va subsistir fins a principis del segle XX i com a record guardaven la cullera de fusta que havien fet servir per afaitar a Sant Ignasi i l’escudella emprada per tallar els cabells als beats. Segons la veu popular, antigament afaitaven de dues maneres: a pols i amb cullera. El primer sistema és l’únic que avui coneixem i està en us, però no tots els barbers tenien el pols prou segur per passejar la navalla pel coll dels clients amb seguretat de no fer-los cap tall. Era corrent que la gent demanés al barber abans que li poses la navalla a la cara que untés ben be el dit gros amb aigua ardent perquè cobrés força i seguretat. No obstant, els barbers de poc pols o, si el client ho demanava, afaitaven amb cullera. La qual cosa consistia a emprar una cullera de fusta com a suport de la mà perquè la navalla es mogués amb més seguretat. Per tallar els cabells era costum posar al cap del client una escudella o cassola de fusta o terrissa que marcava la part que no havia de ser tallada, només tallaven la part del cabell que no quedava coberta per la cassola. No tots els barbers utilitzaven aquesta tècnica. Eren pocs els que els coneixien l’art d’afaitar i tallar els cabells sense la tècnica de la cullera i l’escudella. Només amb l’ajuda d’una navalla i l’habilitat de les seves mans. Aquests barbers anunciaven les seves habilitats dien:

S’AFAITA SENSE CULLERA

I S’ESQUILA SENSE ESCUDELLA

En l’actualitat, si passeu de nit pel carrer de la Bòria sentireu el crit de Sant Ignasi i del beat d’Horta espantats pel que els hi pogués passar.

Power Point Llegenda de Barcelona

UN PLAT PLA PLE DE POESIA ESTA

Vam poder tenir el plaer de compartir amb nens de primària l’obre anomenada “Un plat pla ple de poesia esta”. Era una representació molt curiosa, ja que tot el seu text era poesia. Una poesia que ens entra per les orelles i per la boca. La poesia és un art que ens envolta en la nostre vida quotidiana. Els actors de l’obre s’enfaden, es barallen, es fan amics... tot a través de la poesia. Cada poesia representa un estat d’ànim.

L’atrezzo estava molt ben pensat: tant la paret com els dos taulons estaven pintats amb la vocal “a”. el davantal que portaven també estava pintat amb diferents vocals que els nens i nenes llegien en veu alta. Aquesta decoració té una explicació i es perquè durant l’obra hi ha moments en que desconnectem i no prestem atenció al relat que ens expliquem. Per tant, el nen/a en el moment que es desconnecta centra la seva atenció en el decorat.

Els nens al entrar a l’auditori estaven ansiosos, emocionats, expectants per veure l’obre, nerviosos. Alguns d’ells al veure’ns els hi va entrar vergonya; d’altres es barallaven pels seients.
Quan els actors cantaven cançons conegudes per tots ells, els nens i nenes també les cantaven. Però a vegades només picant amb utensilis de fusta de la cuina com una cullera ells reconeixien la melodia i la cantaven. Hi ha un moment de l’obre que uns dels actors dibuixa amb el peu una línia imaginària. Acte seguit els nens/es, per instint es van aixecar de les butaques per veure que havia dibuixat. En tot moment van estar tots molt participatius. Una altre fet a destacar va ser quan fan veure que dins el plat hi ha un pollet i els nens criden: “avera”. Es aquella curiositat que envolta a tot nen per conèixer i descobrir tot allò que els envolta. Una altre intervenció d’ells va ser quan van ajudar a dir correctament el refrany de la pluja “ plou poc, però per poc que plou, plou molt”. Hi ha un moment que es produeix una baralla entre els dos actors amb dues culleres de fusta. En aquest moment se sentien als nens cridar: “ lucha, lucha”. Al final de l’obre, quan han de contar els plats, a l’escena només està el noi perquè a la noia no li deixa participar de l’acció. Ella fa l’ intent d’ajudar-lo però ell no es deixa. Una intervenció graciosa va ser la d’un nen que, just en aquest moment en que la noia el vol ajudar, va cridar: “ vestent ombre”.

Com a conclusió de la sortida dir que em va agradar molt la posada en escena dels dos actors, així com l’obra. I sobretot haver pogut compartir amb nens/es d’aquesta activitat. La gran majoria de les cançons que cantaven o de les poesies que recitaven les havíem treballat a classe i les coneixíem nosaltres i els nens. A la sortida, li vaig preguntar als nens i nenes que el hi havia semblat l’obra: si els hi havia agradat, que era el que més els hi havia agradat. Tots van coincidir que els hi havia agradat molt tot. Mentre feien la fila per tornar a l’escola les nenes cantaven la cançó de “ en la calle 24”. Una cançó que havien cantat a l’obre. Al final de l’obre van averi tres o quatre nens que havien desconnectat del tot, és adir, que estaven cansats i no paraven atenció a l’obre.

ACTIVITAT DE PAGINES WEPS

treball edu365

LLENGUATGE ETNOPOÈTIC/ LLENGUATGE PUBLICITARI

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita. És a dir, la literatura oral serveix per comunicar-se d’una manera bonica, a través de les paraules, per millorar el missatge que volem donar a les altres persones. La publicitat transmet el missatge d’una manera estètica per atreure a la gent.

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la reflexió de textos. A la publicitat aquesta repetició hi és constant, és un mètode per captar a la gent. La repetició és la clau per la conservació i difusió dels seus textos.

La etnopoètica (literatura oral) és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d’improvisació. La diferència amb el llenguatge publicitari és que aquest utilitza imatges, en canvi, la literatura oral no.

Hi ha tres característiques que hem de tenir presents alhora de fer poemes:

· Ser expressades a través de l’art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: la metàfora, el sentit figurat, la firma. La publicitat utilitza la imatge.

· Ser produïdes per persones que tenen certa habilitat comunicativa, o sigui persones “competents”. En canvi, les persones que creen els anuncis són persones creatives.

· Permet improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor. A la publicitat, no hi ha improvisació. No fan servir la improvisació. La literatura oral treballa en directe en diferència del llenguatge publicitari que ha de ser sempre el mateix. No es pot canviar.

· Els missatges es donen entre persones i tenen funcions diverses:

- Entretenir.
- Omplir el temps lliure.
- Educar.
- Donar normes.
- Criticar.
- Reforça l’identitat social o nacional.
- Cohesionar un grup.
- Crear lligams de solidaritat.

La publicitat agafa referents del passat i les aplica en els anuncis de l’actualitat. És una estratègia per captar l’atenció de la gent i fer que hi hagin més consumidors dels productes. Fa servir coses de l’etnopoètica, és a dir, també s’inventa històries. Normalment, la marca que volen anunciar va enganxada al personatge que hi apareix a l’anunci.

GOOGLE DOCS

Avui hem treballat el Googledocs a classe. Consisteix en què els document no s’emmagatzemin a l’ordinador sinó que estiguin directament a Internet. Permet compartir i col·laborar documents d'una manera molt més fàcil. La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents. En comptes d’adjuntar un document a un missatge: s’adjunten diferents adreces de correu a un sol document. Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe a aquest document. Clicant l’enllaç podran editar i desar on-line el document. això fa que quan algú del grup edita, tothom veiem aquest canvis. Com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ja k tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors. Tots els articles tenen un únic lloc on organitzar-los i editar-los. A més es accessible des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. A més a més, no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.

Per conèixer millor el document hem fet unes pràctiques a classe. Per poder realitzar millor aquestes pràctiques ens hem posat per grups de tres persones.

· La primera pràctica, consistia en crear i compartir un document de text. Una persona del grup, en el nostre cas l’Anna Selma, ha creat un document “ Un dia a l’escola bressol”. Un cop creat ha anat a “comparteix”, “ invita usuaris” i ha posat les nostres direccions i la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document. Cada vegada que una de nosaltres afegia informació anava a “edita” , escrivia la seva aportació i apretava a “desa”. Tot seguit, totes actualitzàvem la pantalla apretant F5 i la nova aportació apareixia en pantalla.
El document és pot veure en aquesta pàgina wep.

http://docs.google.com/Doc?docid=0AZjmei8N0qDaZGczeDNiYzZfMGc3ZnpmY2c0&hl=ca

· La segona pràctica, era crear una presentació que l’havíem d’ utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup. En el nostre cas, la nostre presentació, seguint amb el mateix tema escollit en la pràctica anterior, consistia en fer un esquema sobre els hàbits que es treballaven a classe. La presentació es pot veure en aquesta pàgina wep.

http://docs.google.com/present/edit?id=0AQ3b4v04B-ggZGMzaDZid3ZfMWMzeHF6emQy&hl=ca

· La tercera i última apràctica, consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d’aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Per crear el formulari vam seguir una sèrie de passos:

1. Vam anar a l’apartat on posava “ formulari” I apretàrem damunt de l’apartat “ crear formulari”.

2. Vam omplir la taula amb preguntes que després havíem de contestar. Cada una de nosaltres va escriure una pregunta. En total en tenim quatre.


3. Un cop fetes totes les preguntes vam apretar a “fer” i seguidament a “desa”.
En aquest qüestionari se’ns presentaven tres qüestions que feien referència a la presentació de l’exercici anterior. Un cop fet el formulari el vam desar i publicar. Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.
El formulari el podeu trobar en aquesta pàgina wep.

http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Apjmei8N0qDadFAyelg3MGRacFpKOVRlU0pVWGlxdmc&hl=ca

Un fet curiós, sobre aquest document, que hem va cridar l’atenció va ser que alhora que estàs veient la teva presentació pots fer comentaris sobre ell amb la resta dels teus companys mitjançant una espècie de chat. Pots fer una presentació Googledocs(una espècie de Power Point), així com formularis(qüestionari). Aquest formularis ens poden servir per captar la informació de la resta dels usuaris, per exemple, per demanar la opinió dels meus companys sobre la presentació que he fet (si els hi ha agradat o no, si he estat correcte...).
Fent les pràctiques m’ho he passat molt bé. Les quatre desconeixíem aquest document i per tant, a mesura d’anar provant i amb les indicacions del professor van poder fer les tres pràctiques. Em va agradar molt el tema de poder ampliar la informació i anar- la editant totes a l’hora. Trobo que és una eina molt útil alhora de fer treballs en grup ja que podem compartir la informació entre nosaltres i, a la vegada, en estalvia temps alhora de quedar per fer el treball: podem anar editant la informació i anar-li donant forma al document a distància sense necessitat de quedar un dia per fer-lo.

Movie Maker

Alhora de muntar el vídeo de "Barcelona" vaig haber de seguir uns quants passos:

1) Importar al programa Windows Movie Maker els vídeos que vaig grabar de barcelona, així com l'arxiu de la música de fons, en format MP3.

2) Un cop ja tenia tots els vídeos, els vaig arrossegar a la part inferior de la pantalla col·locant-los en ordre de aparició.

3) Vaig incloure els Efectes a cada clip i les Transicions entre clips que es troven dins de l'apartat "Edita pel·lícula" on posa " transicions de vídeo".

4) Acte seguit, vaig incloure els títols i crèdits que els trobareu al mateix apartat d'editar película. En el meus cas, vaig decidir posar una portada on apareix el títol de "Barcelona" amb un efecte que s'anomena:" Títols transparents solapats".

5) Un cop ja tenia tot el muntatge fet de l'audiovisual vaig arrossegar la música de "Barcelona" de Fredy Mercury i Monserrat Caballer sobre la barra "Àudio/Música" i la vaig retallar fins a un minut. Per treure les veus del video vaig anar a: a clip, audio, silenciar. Ja tenia el vídeo muntat! només faltava desar el projecte a l'escritori.


6) Per últim, i amb el vídeo desat a l'escritori, vaig pujar l'arxiu al Youtube, vaig agafar el codi embed i el vaig copiar al meu blog per deixar constància de la pràctica realitzada.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El vídeo s’expressa a través del llenguatge audiovisual. Es diu així perquè està format per so i imatge. Aquest serveix per expressar emocions. El seu creador va ser Eisenstéin.

Hi han vídeos que no transmeten res, en que el llenguatge audiovisual només serveix per acompanyar la veu. En canvi, trobem d’altres que serveixen per transmetre valors com l’amistat, el compartir. Vídeos en que aprenem després d’haver –los vist. Ens transmeten unes emocions que després nosaltres les interpretem.

El Movie Maker és un programa que serveix per fer muntatges de vídeo i crear de nous. Aquest programa conté tres apartats: el primer és per capturar el vídeo, el segon és per editar pel·lícula(aquí enganxem les diferents imatges i so que tenim i que ens serviran per muntar el vídeo) i el tercer i últim, finalitzar pel·lícula on un cop tenim fet tot el muntatge el gravem i fem un arxiu de vídeo.

TREBALL BLOGOSFERA

El nostre treball tracte de com els mestres s'han de possar al dia sobre les noves tecnologies, ja que els nens cada vegada les dominen més i están més al dia dels nous procesos de la informàtica i tot el que hi fa referència a ella. La pregunta que ens fem és: en aquest cas, qui és el docent l’alumne o el mestre?

Aquest treball ha estat realitzat per: Rocio Carnero Jodar, Alba Cicharik Galduf, Marina Macarulla Martí, Laura Moreno Ortega, Alejandra Santamaria Ostos i Anna Selma García.

Per fer-lo hem decidit entre totes, organitzar-nos de la millor manera i hem pensat que el millor, seria repartir-nos la feina entre les sis però sense oblidar que el treball és amb grup i totes hem d'ajudar-nos. Hem decidit que una de nosaltres realitzarà una entrevista a una mestra fent-li algunes preguntes que ens hem formulat quan hem lleguit l'article del treball, una altra farà un resum de l'article que hem escollit, una altra cercarà més informació per ampliar la que tenim, també farem una intervenció fent referència a l'entrevista i a l'article resumit.

La meva aportació en aquest treball ha sigut fer-li una entrevista a una mestre de primària. La meva companya Anna també ha fet una entrevista a un mestre, però en el seu cas era un mestre que treballa amb nens d'educacioó especial. M'ha semblat molt interessant, ja que com deia aquest mestre la gent es pensa que per ser nens discapacitats no poden interactuar amb les noves tecnologies; i això no és així ja que els hi ajuda en el seus aprenentatges. La marina ha fet un resum de l'article fent una aportació personal basant-se en les entrevistes que hem fet jo i la meva companya Anna. Les altres tres companyes: Rocio, Laura i Alexandra han ampliat la informació de les TIC posant in vídeo o un article relacionat amb el tema.

Com a valoració personal dir que al principi ens va costar trobar un tema sobre el qual poder argumentar-lo i del que tinguéssim uns coneixements previs per a poder-ho fer. Vam decidir escollir algun tema que estigués relacionat amb l'educació, ja que vam pensar que ens seria molt més fàcil a l'hora de fer les nostres pròpies reflexions perquè tenim molt més coneixements, ja que en un futur serem mestres i ens trovarem amb aquest problema a les aules. També dir que un mestre no pare mai d'estudiar, sempre està en constant reciclatge fent cursets per poder estar a l'altura dels seus alumnes i evitar que així que ells sàpiguen més que el mestre.

PROGRAMARI LLIURE

Programari Lliure

View more presentations from annasg12.

OMNI

NOM: TICBOL

MATERIALS
· 1 capsa de formatge rodona.
· Cola de barra.
· Cinta adhesiva.
· Paper de seda de colors.
· 2 boletes de paper.
· 1 corda fina.
· Tisores.
· 1 pal de polo (del gelat pirulí) de 20 cm.
· Cinta decorativa per forrar el pal.

TIPUS INSTRUMENT

És un instrument de percussió, concretament de la família membranòfons ja que la tècnica que s’utilitza perquè`e soni és percudir o friccionar una membrana. També cal esmentar que és indeterminat perquè no poden fer notes: quan el fem sonar produeix sempre el mateix so.

PROCÉS DE FABRICACIÓ

1. Abans de començar, necessitem una capsa de formatgets per poder realitzar l ’instrument.

2. Un cop ja hem aconseguit la capsa, es tanca amb cinta adhesiva. A la part inferior farem un forat per posar el pal de polo del pirulí i dos més que seran on aniran les boles.

3. Estripar trossos de paper de seda de diferents colors per decorar la capsa de formatge.

4. Enganxem els trossos de paper damunt la capsa amb cola de barra(deixant els forats lliures per poder-hi passar el fil on hi aniran les boles).

5. Un cop està tot decorat, introduirem el fil pels dos forats i posarem, a cada extrem del fil, les boletes.

6. Per finalitzar, posarem el pal de polo i ja estarà construït per poder-lo tocar.


MANUAL D’INSTRUCCIONS

Per tocar el Ticbol s’ha d’agafar, amb les dues mans, el pal i fer el gest com s’hi freguessis les mans. D’aquesta manera les boletes de paper picaran sobre la capsa de formatge produint un so.

CASA DE L'OMNI

EXERCICI: CREAR UNA POESIA

L’exercici consistia en anar a la biblioteca i pensar un número( en el meu cas, vaig escollir el nº 5). Un cop allà havies d’anar a una prestatgeria i contar, començant pel primer llibre, fins el número que havia escollit. Agafar el llibre i obrir-lo per la pàgina nº 5. Buscar la línea nº5 i copiar-la en un full. Deixar el llibre al seu lloc i tornar a començar a contar fins el nº 5. Així durant mitjà hora. Passada mitjà hora, vam haver de crear un poema amb totes les frases que havíem extret dels llibres que a continuació es poden llegir:

- Els infants, tanmateix no volien que fos un pretext per ignorar.

- Prendre consciència de la transcendència de l'autoestima.

- Part de la teoria en la que es basen els meus consells.

- Del despertador més sorollós del món.

- La Mimi és alta i prima.

- Amant de ciutats i camps, sembrant mort.

- Degut al seu color rosa, no sabia ben bé d'on venia.

- El tigre va fer un gruny.

- Només vagin vestits amb roba interior.

- Món de l'espectacle.

POESIA

Els infants no volien que fos

Un pretext per ignorar.

Havien de prendre consciència de la

Transcendència de l'autoestima a regular.

Això és lateoria en la que es base el joglar.

Ens preguntem què hi ha dins?

Potser un despertador molt sorollós

Que tothom ignorava com si no hi fos;

Potser una noia alta i prima

Amant de les ciutats i dels camps

Que no s'havien ben bé dón venia;

O un tigre gris i rosat

Que venia del món de l'espectacle,

vestit amb roba interior

A qui ningú volia a l'exterior?

TÈCNIQUES PER CAPTAR L'ATENCIÓ DE LA GENT

Avui a classe de comunicació hem vist diferents maneres de captar l'atenció de la gent alhora de llegir o d'explicar alguna cosa. La primera manera, és fer un joc de mans: comencem amb la mà esquerre contant cap en darrere(10, 9, 8, 7, 6) i continuem amb l’altre mà(5,4,3,2,1) un cop hem acabat de contar, formulem la pregunta següent: 11 dits?. La segona, utilitzem també el joc de dits, cantem la cançó de 15 són 15 mentre marquem el ritme amb els dits posats damunt el cap. Una altre manera, però aquesta seria més aviat adreçada a nens no a adults, seria dir: qui m’escolti que es toqui el nas, qui m’escolti que es toqui l’orella... anem afegint diferents parts del cos fins que hi hagi silenci. Un altre seria dir: això mola, tremolaaa(tres vegades seguides i acompanyat d’un gest).

Cap al final de la classe hem vist unes imatges que acompanyaven un poema, per cert molt maco, que deia així:

Pitroig, no has pas vist un paradís tot verd

on el meu cor, soliu, pensa que es perd,

lluny de les boires de tardor

enmig d'un prat tot ple de flor?

Désprés, tenin com a refrent aquest poema, hem agut de crear-ne un inspirant-nos en unes imatges que la Roser ens ha passat( un bosc, una fulla i un flor). El resultat ha sigut el segënt:

Flor de neu

tu que mires amb tendresa

enmig de tota fulla espesa

diguem on ets?.

TREBALL VIKIPÈDIA

El treball de viquipèdia que ens va proposar el nostre professor de (TIC),Jordi Simon consisteix en fer alguna aportació a algun tema de la vikipèdia que ja estigués creat o crear-ne un de nou. En el nostre cas en vam crear un de nou: Els animals de la granja(http://ca.wikipedia.org/wiki/Animals_de_granja)

El nostre grup el formem: la Rocio Carnero, la Laura Moreno, la Sandra Santamaris, l'Anna Selma, la Marina Macarulla i jo (Alba Cicharik). Vam escollir el tema dels animals de la granja perquè encara no estava creat i ens va semblar interessant que hi hagés aquesta entrada a la viquipèdia. Cada membre del nostre grup ha fet una nova aportació i cadascuna s'ha centrat en un animal concret. La meva aportació en aquesta pàgina ha sigut parlar del gall d'indi. També he fet una entrada, afegint informació, en l'apartat dels conills: he parlat sobre les camades que té la conilla( quans fills poden arrivar a tenir, quina mida hi fan, cada quan es reprodueixe) i sobre l'alimentació que la meva companya, Marina, no hi havia parlat.

Si aneu a aquesta pàg web trobareu les nostres aportacions:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Animals_de_granja


Com a conclusió final d'aquest treball dir que no ens ha sigut molt difícil de fer, ja que un cop escollit el tema "Els animals de la granja" ens vam repartir cadascuna
l'animal sobre el qual ens documentariem i faríem la nostre aportació a la pàgina. va ser curiós perquè el segon dia d'haver creat l'entrada, ja hi havien aportacions fetes d'altres persones. Això ens va supusar, per algunes de nosaltres, canviar el nostre animal que haviem escollit perquè alguna d'aquestes persones ja havía fet l'aportació sobre ell. Com en el meu cas que tenia pensat fer el conill hi vaig haver de canviar-lo pel gall d'indi. Amb l'únic obstacle amb el que m'he trobat a sigut a l'hora d'agegir la fotografia de l'animal, ja que mai havia fet una aportació a la viquipèdia i per tant, no coneixia gaire el seu funcionament.Però al final investigant aquest obstacle ha quedat resolt. Estic satisfeta perquè ja puc dir que tinc una entrada meva a la viquipèdia i també perquè a partir d'ara quan vegi alguna cosa malament en alguna de les entrades que faci sobre algun tema ho podrè modificar.

REFRANYS

QUI LLENGUA TÉ
A ROMA VA.

PARLANT, LA
GENT S’ENTÉN.

QUI S’ESPERA
ES DESESPERA.


TAL FARÀS,
TAL TROBARÀS.

SENSE MENJAR
NO ES POT VIURE.

QUI PRESUM
TÉ EL CAP PLE DE FUM.

GENI I FIGURA
FINS A LA SEPULTURA.

QUI MENJA TOTES
SE LES MENJA TOTES.

QUI T'ENTENGUI
QUE ET COMPRI.

QUI CANTA A LA TAULA I ES PIXA AL LLIT
NO TÉ EL SEU SENY GAIRE EIXERIT.


QUI NO S'ARRISCA
NO PISCA.


DINS EL POT PETIT
HI HA LA BONA CONFITURA.

MARÇ VENTÓS I ABRIL PLUJÓS
TORNEN L'HOME RABIÓS.


QUI VOL PRESUMIR
HA DE PATIR.


NO HI HA ANY
SENSE REFRANY.

A partir d’aquest refranys, agafant una frase d’un i una d’un altre, vaig crear els meus propis refranys que podeu llegar a continuació:

QUI ES DESESPERA
NO PISCA.

QUI PRESUMEIX
A ROMA VA.

QUI NO S'ARRISCA
ES DESESPERA.


GENI I FIGURA
TORNEN L'HOME RABIÓS.


GENI I FIGURA
HI HA BONA CONFITURA.

NO ES POT VIURE
SENSE REFRANY.


QUI PRESUM
A ROMA VA.


NO HI HA ANY
SENSE EMNJAR.

QUI T'ENTENGUI
NO TÉ EL SENY MASSA EIXERIT.

LA CASTANYADA

Avui vull fer una aportació personal al blog de la meva experiència fent de castanyera en un col·legi, concretament al col·legi Sant Martí , amb nens de 3 i 4 anys. La meva feina allà bàsicament consistia en disfressar-me de castanyera i repartir les castanyes als nens. Ells portaven tot el dia pintant les seves paperines on portarien les seves castanyes i cantant i ballant la cançó de la castanyera.

Un cop ja m’havia caracteritzat:amb aquella camisa de seda d’un color rosa pàl·lid, una faldilla rosada i llarga amb el seu davantal, una capelina de ganxet vermella, un mocador negre al cap, unes ulleres i un basto, em vaig col·locar dins la casa de la castanyera, situada en una cantonada del passadís, que l’havia construït un pare d’un nen de l’escola, i em vaig ficar en el paper. He de dir que vaig passar molta calor amb les capes de roba que portava. Mentre els nens em passaven pel costat, jo anava remenant les castanyes del foc i saludant-los. Després, un cop els nens ja estaven asseguts al terra en rotllana i cridant: “castanyera” jo apareixia per una rampa, baixant a poc a poc, i amb un cistell a la mà ple de castanyes. Els nens estaven molt nerviosos, alguns d’ells van plorar de l’emoció, altres es van posar molt contents.

La veritat que va ser una experiència molt maca i gratificant. M’ho vaig passar molt bé, tant alhora de caracteritzar-me(disfressar-me) com alhora d’interactuar amb el nens. Hi havia molts que no volien marxar del pati; si per ell fos s’haguessin quedat allà tota la tarda amb la castanyera xerrant i cantant amb ella(amb mi).

FOAMY O GOMA EVA

M’agradaria fer una aportació personal al blog d’un curset que he fet avui mateix, després de fer de castanyera al col·legi de Sant Martí, a l’Abacus de Vilanova. El curset era sobre Foamy o goma eva que és el nom amb el que la gent coneix aquest material i sobre les diferents aplicacions que podem utilitzar alhora de fer manualitats. És un material molt manejable, que els nens poden manipular fàcilment i amb el que es poden fer moltes manualitats diferents.

Havia treballat amb aquest material moltes vegades, per exemple quan vaig estar fent pràctiques amb el mòdul a una llar d’infants vam fer la decoració de primavera de la classe de P-2 amb Foamy: les flors, els ocells, la classe sencera estava decorada amb aquest material o també vaig haver de fer un conte en que la tapa del llibre eren dues lamines de Foamy. Però una cosa que em va sorprendre es que li pots donar volum si el poses damunt d’una planxa calenta. Hem va fer gràcia provar-ho.

Com a resultat d’aquest curset vam fer una gallina amb diferents colors de Foamy i com veure-ho també vaig aplicar la tècnica de la planxa . A continuació us penjo la foto de la manualitat.

QUI ETS TU?

De figura esvelta i irregular,
escoltes la gent al passar.

Secrets et poden ser revelats
amb melodies harmonioses
o pel contrari passar a formar part
de l'oblit.

A ensordir els temors pots jugar,
mes no a viure de l'engany.
Escoltes paraules d'amor
i alhora et poden trencar el cor.

Sota un munt de cabells et poden amagar,
però la teva alerta mai la podran tapar.

PRESENTACIONS AMB POWER POINT

El power point és una eina molt útil que utilitzem alhora de fer presentacions i on hi pots posar imatges, sons, en definitiva, efectes de tota mena que faciliten l’exposició ha fer.
La lletra que hem de posar és relativa al context que hi vulguem transmetre i al públic a qui vagi dirigit. Ha de conter només paraules clau. Després ja s’encarregarà el lector d’ampliar aquest contingut. Hi ha tres conceptes bàsics per fer un bon power point hem de tenir presents tres conceptes bàsics:

- Quan posem fotografies, hem de saber perquè les hem posat, sinó no val la pena que les posem.

- No podem fer un doble discurs,és a dir, el professor o la persona que fa l’exposició no pot anant explicant el contingut del power point mentre els alumnes o el públic està llegint la informació directament de la pantalla.

- Hem de marcar els objectius que volem transmetre i ha d’aportar un significat extra.

Pel que fa als components estètics, hem d’escollir adequadament el color de les diapositives: no hem de posar fondos foscos si tenim una fotografia que té el fons fosc perquè no ressaltarà. Si volem donar una imatge de dolçor posarem un fons clar, en canvi, si el que volem és donar una imatge de ràbia utilitzarem un fons més fosc. Un altre aspecte a tenir en compte és el mida de la lletra. Ha de ser d’una mida raonable per poder-la veure.

PRÀCTICA AMB L'AUDACITY

Us penjo una cançó en la que he afegit uns afectes amb el programa audacity. per fer-ho: primer, he obert la cancó("Naixent cada matí" de Gerard Quintana). Un cop ja oberta, he afegit efectes al principi i al final de la cançó. Un cop amb els efectes afegits, he tallat un tros de la cançó. Després m'he grabat dient el títol de la cançó. La meva grabació sonarà quan el puntador arribi al tros que he tallat anteriorment. Perquè no quedi tan forçat el tall: he posat efectes al principi i al final del tall. El resultat ha quedat molt xulo.

A classe de comunicació, la Roser ens ha llegit un poema de la Maria Marcè Marsal que és titula “Cançó de saltar corda” que m’ha agradat molt i us l’he penjat perquè tothom pugui gaudir d’ell com ho vaig fer jo. El poema diu així:

CANÇO DE CORDA

La pluja és un bruixa amb cabells molt llargs,
Cascavells li repliquen tota la trena avall.
De nit si venia ho fa sense avisar,
Espulsim a la cara i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra conillets amagar,
darrere la cortina fent-li adéu amb la mà.


Un cop treballat aquest poema(cançó de corda), vam passar a fer un exercici en el que havíem de crear un poema partint del poema original anomenat “ Calendari dels colors” de l’Albert Rafols-Casamada. Per compondre el meu poema vaig agafar diferents frases de diferents dies de la setmana on hi apareixen. En cada una d’elles hi apareixia un color diferent. El resultat va ser el seguënt:

CALENDARI DE COLORS

Dilluns, embolica el paper
Amb violetes del carrer.
Dimarts, el semàfor es posa
vermellós com una os.
Dimecres, en setmanet es posa
Pàlid, ataronjat ha explotat sense esclat.
Dijous, els gats blancs
ballen entre els bancs.
Divendres, tres gots de llimona
Ella tota mona.
Dissabte, dia gris brillant
Es pinta els ulls molt radiant.
Diumenge, a la parada
Escric una carta
Amb tinta morada.



Quan alguna persona ens explica un conte oralment deixem volar la imaginació per endinsar-nos dins d’ell. El factor que sempre l’acompanya és la intriga, la curiositat que ens provoca la història.Per si sola, la imaginació, no funciona ha d’anar acompanyada d’un altre factor(intriga) i aquesta intriga l’ha provoca la persona que t’explica la història. La imaginació correspon a la percepció.

Els adults tenen més imaginació que els nens perquè posseeixen més imatges. En canvi, els nens petits, el poc que tenen ho saben d’una manera més ingènua i recreen menys coses per la mancança d’imatges que tenen. Totes les coses que creem amb la imaginació no ho fem amb una fita final.

A l’hora d’explicar una història hem de tenir en comte tres coses:
-La manera com l’expliquem.
-El que expliquem.
-El que representa, és a dir, la significació que per qui l’explica té aquella història.

MIRAR/ PARLA

Per acabar amb el capítol de la mirada del que parla Sebastià Serrano i del llibre de l’art de saber escoltar d’en Francesc Torralba, voldria destacar les idees principals de cadascun dels capítols, ja que considero que alhora de comunicar-nos amb els altres les hem de tenir molt present.

De la mirada podríem destacar que: els ulls són desencadenants d’un somriure. A vegades, mirant a la persona que tenim al davant, ja ens riem. No necessitem que ens digui res. Molts cops, quan creuem la mirada amb una altre persona estem entrant en la seva intimitat per això hi ha persones que no miren als ulls del seu interlocutor. Els hi intimida i si a més a més aquesta persona és molt tímida dons aquesta situació s’agreuja. El contacte dels ulls està relacionat amb aspectes com la honestedat, l’amor o la empatia. En Sebastià Serrano parla de mirar amb tendresa. En els mestres aquesta mirada és molt important. Transmetre una mirada tendre al nens és vital pel seu desenvolupament; és un missatge no verbal que ells capten al moment i que nosaltres, com ha mestres l’hem de tenir present: mirar amb “dolsura”, amb delicadesa. Per últim, dir que la mirada té a veure amb el canvi social. Antigament els esclaus no miraven als ulls de la persona a qui servien sinó que quan s’havien de dirigir a algú de més prestigi que ells miraven al terra. Amb els anys, això ha anat canviant. En l’actualitat no mirar als ulls és una falta de respecte per a qui t’està parlant.

De l’art de saber escoltar destacaria les següents idees: a vegades, escoltant no arribem a cap conclusió i això ens causa frustració. També cal dir, que no sempre escoltem a qui hauríem d’escoltar. És a dir, moltes vegades, els pares ens donen bons consells però nosaltres no els escoltem perquè en aquell moment no ens interessa escoltar-los. És després quan ens adonem de que tenien raó. La pregunta que ens faríem seria: com seleccionar allò que és lo correcte? La resposta seria escoltar per intuïció. Per escoltar hem d’estar predisposats i motivats, en canvi, per sentir no cal aquesta predisposició.
Una frase que resumeix tot aquest capítol sobre la parla és que escoltar no és sentir.

EL GIMP

A l’hora de treballar amb imatges digitals hem de tenir en compte tres conceptes bàsics: la grandària, els pes i la resolució.

A vegades, quan imprimim una fotografia ens queda pixelada, això es deu a la seva resolució. Quan parlem de resolució ens referim a la relació que hi ha entre l’espai i els píxels( menys resolució, més píxels).

Per retocar fotografies utilitzem diferents programes: fotochop, gimp, entre d’altres. Amb el gimp podem modificar les fotografies: treure objectes, retallar a una persona, eliminar pigues o taques. Aquest programa ja l'havia utilitzat al modul per fer exercicis del J-CLIC i la veritat es que és molt útil i fàcil de manipular.

A continuació penjaré una pràctica feta amb aquest programa on es poden observar diferents aplicacions del gimp.La primera fotografia és l'original, la segona és un retall d'ella, en la tercera els píxels estan reduits i la quarta està modificada(li falta un element)

Avui a la classe de comunicació oral i llenguatge, hem pogut veure com les autores més recitades per nosaltres del llibre “Poesies amb suc” han sigut la Lola cases i l’Helena Vidal. Un poema que m’agrada de la Lola i per això he decidit recitar-lo davant els meus companys és “Tocant el cel” i diu així:

TOCANT EL CEL

La mà de l’anxaneta
És una estrella
De cinc puntes
Que corona
El cel
D’un dia de castells.

Després de veure a les meves companyes com recitaven els poemes he pogut comprovar que cadascuna ho fa de manera diferent: hi ha qui mou el cap a un costat i a l’altre per seguir la cantarella que fa el poema, qui es posen la mà a l’esquena, qui acompanya la veu amb gestos i d’altres que no fan cap gest sinó que només amb la mirada ho diuen tot.
Amb les mans podem dir moltes coses. Podem senyalar, acompanyar, donar més sentit en allò que estem explicant. La veu està tancada dins una capsa que està tancada amb uns llaços anomenats mans. Elles ens serveixen per tallar, renyar, demanar. Són possibilitats d’expressió que estalvien a la veu el seu missatge oral.
A l’hora d’explicar contes necessitem l’ajuda de tres velletes: l’oïda, la memòria i la veu.
• L’oïda: és la primera que surt a passejar. Abans de néixer ja està treballant. Ella és molt tímida, treballa quant vol, es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient. És vergonyosa i mala educada o capritxosa; no sabria treballar si no fos amb l’ajuda de la memòria. Aprofita d’ella coses que li provoquen curiositat i que li sorprenen.

• La memòria: no surt de casa. És familiar. No li agrada ensenyar-se perquè té algú que ho fa per ella.

• La veu: ella s’encarrega de treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda. Aparentment, és la més exterior de totes elles i la que surt més tard. En comparació amb aquesta, les altres dues velletes tenen la funció de magatzem. És la part més exterior del pensament que utilitza la paraula. La paraula és el llenguatge que permet expressar allò que ens arriba de l’interior. La veu és la fabricació física. No es fica. L’escoltem pel significat de les coses que diu o pel soroll que fa. La veu és aire. Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.
Moltes vegades expliquem històries a través d’un conte perquè així ajudem a la memòria i, a la vegada, ens hi apropem més a la gent. Ens enrecordem molt més de la història. Si ens fixem en els contes els protagonistes són tres, com els tres porquets; o frases com, a la tercera va la vençuda. La explicació d’això es perquè el tres és més fàcil de recordar. És un número simbòlic i molt present a la nostre cultura.
Per últim, m’agradaria fer referència a una companya meva, la Maria Caubet, que a recitat un poema creat per ella que m’ha agradat molt. I voldria destacar una frase final que ha escrit que m’ha arribat molt.
“ NI L’AMOR, NI LA GELOSIA, NI TANT SOL UN REFREDAT...
POT IMPEDIR UNA GRAN AMISTAT!!! “

ELS WIKIS I EL SEU FUNCIONAMENT

La classe d’ahir (dijous) la vaig trobar molt interessant. Vam aprendre nous recursos: els wikis. També hem aprés lloc on es poden crear aquest wikis i el lloc on s’utilitzen que és a la wikipèdia.
Era una eina que, jo, fins ara desconeixia. Però que a partir d’ara penso treure-li més profit. Ja que trobo que és molt útil i a la vegada molt pràctic per comunicar-te amb la gent.
Per exemple, aquest cap de setmana passat vaig anar d’excursió a la Pica d’Estats. Dons durant dues setmanes abans de marxar el Hotmail estava ple de missatges sobre qüestions o material que ens havíem d’endur. I havia d’anar contestant un a un. Allò era un caos. Ara que he descobert els wikis i se com funciona, la pròxima vegada serà molt més fàcil comunicar-nos entre nosaltres.
Un dels avantatges que té el wiki es que tothom pot veure el que ha comentat l’altre sense haver-se d’esperar a que li arribi el email per llegir-ho. Així com també, que els treballs en grup passen a ser col•laboratius en comptes de ser treballs per parts. En els wikis pots penjar arxius(a diferència del blog).

Per posar en pràctica els nous coneixements que he aprés sobre els wikis i el seu funcionament he fet un exercici proposat a classe que consistia en fer una aportació a la història de misteri. La meva aportació va ser: " - Qui ets tu?-vaig preguntar. Però aquella veu no em contestava. De cop la llum va començar a moures. Volia que la seguis. Tot allò era molt extrany.No entenia res.Hem tremolava tot el cos, el batec del cor era cada vegada més intents,la suor més freda.Però necessitava trobar respostes a les meves preguntes. Així que vaig decidir seguir-la." El meu número d'usuària en aquesta història de misteri és el següent:83.50.196.198

ELS MESTRES I LES NOVES TECNOLOGIES

-Què n’opines sobre que els nens d’avui en dia dominin les noves tecnologies molt més que els mestres?

-Opino que hauria de ser a l’inrevés perquè de fet el mestre és el que ha de conduir l’acte educatiu; el que passa es que les noves tecnologies han avançat tant ràpid que no ha donat pràcticament temps a que els mestres es reciclin amb la velocitat en que van sortint coses noves cada dia. Que passa, que els alumnes estan pujant amb les eines de la tecnologia, com una eina més de funcionament, i nosaltres, els docents, la major part de nosaltres no varem estar educats amb les tecnologies de la informació com hi ha ara.

Per buscar informació nosaltres anàvem als diccionaris i a les enciclopèdies, com per gestionar aquesta informació i per treballar-la. Ells tenen unes eines que nosaltres no les tenim. Per a ells ha sigut o ho està sent créixer amb això com un procés de normalitat total i absoluta; i en canvi per nosaltres ens hi és un esforç complementari perquè no em estat educats amb això. Ho estem aprenen com podem. Però clar, la informàtica i tot el que l’envolta va molt més ràpid que el ritme al que nosaltres ens podem reciclar perquè treballes, tens una família al darrere. Per tant no pots dedicar les hores que podries dedicar. A part que hi ha feines d’escola que s’han de fer fora de l’escola. Per tant, dius: si que hi ha unes hores que tu pots dedicar-te a formar-te però has d’aprofitar a l’estiu, un dia per setmana fer un curs. Però, clar, tu cada dia al sortir de l’escola. tens una família que també has d’atendre, més si has de corregir exercicis de classe, després programar no tens temps de res; llavors tot corre molt i sempre et dóna la sensació que tu no estàs prou a l’alçada dels que els teus alumnes necessitarien per poder xuclar tota la informació que els hi pots donar o tota la formació que els hi pots donar. Llavors, en aquest sentit, a mi em sembla malament, però em de ser realistes. i veure que els mestres no donem més de si perquè fem moltes altres coses.

-Per tant, trobes bé que es vagin reciclant?:

Si. Jo crec que és primordial fer cursets i fer formació:permanent, a l’estiu o cursets que es realitzen en el mateix centre. Per exemple, nosaltres, a la nostre escola, tenim un curset assessorat de com utilitzar l’estic en el projecte educatiu de centre(PEC). Nosaltres treballem per projectes. Aquesta escola, el que fa és intentar que, amb la mesura del possible, els nens treballin els projectes, atenent els seus interessos, incloent també, dins del projecte, el treball amb les noves tecnologies. Com una part de l’educació integral. Que és no solsament conceptes i continguts sinó també saber-los gestionar.

-Sobre la pregunta que ens planteja la nostre notícia sobre: “QUI ÉS EL DOCENT SI L’ALUMNE O EL MESTRE”? tu que n’opines?:

Mira, jo sempre penso que el docent és el mestre. Lògicament perquè és l’adult i és el que ha de saber extreure de la matèria prima que té al davant, que són els nens, tot lo bo que tenen. I potenciar aquelles qualitats que tenen per arribar a que ells donguin el màxim possible de si mateixos.
Cadascú té un límit i cadascú té unes capacitats. Així com també cadascú destaca en una cosa diferent. Llavors, el mestre és el que ha de saber reconduir i extreure tot això( aprofitant lo poc o molt que el nen/a tingui).
Però també hi ha una part de que en el dia a dia estàs aprenen molts d’ells, dels alumnes. Per tant, jo crec que, en gran mesura, es dóna una interacció entre l’alumne i el mestre. Tot i que el mestre és l’adult i té el poder de manipular o de reconduir les situacions, que per això també està( no només per donar continguts) i crec que el mestre es fixa molt en ells i a l’hora aprèn d’ells. És igual a infantil com a primària o com a la E.S.O. Fins i tot, com a la universitat que si que treballen amb adults. Són joves, i si ells es queden anclats en el seu departament i en la seva universitat i en les seves classes magistrals tampoc connecten bé amb el noi o noia que tenen al davant. Desconeixen els seus interessos, així com també la seva manera de veure la vida. Desconeixen moltes coses. Llavors, sempre és important que el mestre estigui obert a aprendre dels seus alumnes. Perquè, amb els més petits, fins i tot, en el pati aprens. Penso jo.

Jo he estat sempre tota la meva vida a primària, també he estat molt anys treballant en una aula d’acollida i aquest any estic a infantil. Per mi ha sigut un canvi molt gran a nivell de continguts, de la metodologia. I en aquests quinze dies que portem de classes ells m’han ensenyat moltes coses: de fins a on pot arribar un nen de tres anys, de quin és el comportament normal que ha de tenir un nen d’aquesta edat(potser ja ho hauria de saber un mestre però primera dels meus fills no me’n recordo i,segona, una cosa és el que tu has estudiat sobre el paper i l’altre és la meva experiència amb nens grans. Amb un nen de tres anys hi ha un des calaix important i en aquest sentit me’n adono que jo també estic aprenent.
O sigui que és un procés on hi ha una interacció constant.


-Algun aspecte que vulguis afegir referent a les noves tecnologies?:

Amb els anys que estat treballant a una aula d’acollida, et puc dir que les noves tecnologies permeten, per exemple, el tema de l’audacity: de que els nens es puguin gravar i després escoltar, el tema de repetir. A ells els hi encanta. És com una cosa molt més lúdica que no pas repetir, repetir i repetir. Els hi agrada perquè després s’escolten, veuen a on han fet les errades, veuen si s’assembla a com ho ha dit el seu company i com ho ha dit aquest. I després també m’agrada perquè hi ha molts programes, com els paquets clic on pots treballar moltes coses. Haig de dir que constantment el departament penja un munt de coses a la wep xtec (sobretot per treballar amb alumnes nouvinguts). N’hi ha moltes weps, per exemple: acollida.net, recursos d’un mestres, tres caixes plenes d’art...
Com a conclusió puc dir,que les noves tecnologies et permeten un treball molt més lúdic.

El blog, fantàstic, perquè permet que des de fora es connectin i puguin veure que estan treballant a classe els nens, de quina manera. Pots fer que des de casa la mare pugui llegir el que ha escrit el seu fill. Seguir les notícies del que estan fent a l’escola. És una eina també de comunicació entre les famílies.

Una altre cosa important, es que les noves tecnologies ens permeten treballar a ritmes diferents. És a dir, el gran gruix de la classes pot anar seguint el que tu proposes. Però després hi ha altres nens, ja sigui perquè són nouvinguts i desconeixen la llengua i això fa que el seu ritme d’aprenentatge sigui molt més lent o perquè tenen dificultats específiques: dislèxia, Asperguer... doncs això et permet que cadascú vagi treballant al seu ritme. Tu pots estar treballant amb la resta de la classe coses i pots fer activitats de reforç amb dos o tres nens t perquè assoleixin o assimilin aquells continguts que s’han treballat a classe, que els demés han anat tirant i que a ells els hi costa més.

De fet, hi ha molts nens que amb tres anys ja saben fer funcionar l’ordinador perquè juguen al Pipo matemàtiques i es familiaritzen amb les parts de l’ordinador.

Personalment, aquest treball m'ha sembalt molt interessant ja que es pot veure que en la societat actual en la que vivim els nens dominen molt més les noves tecnologies que el propis mestres. Metaforicament podríem dir que ara, els nens ja no néixen amb un pa sota el braç sinó amb un ordinador.

Pel que fa al treball en equip, no ha sigut gaire difícill coordinar-nos; tot i que som moltes persones.

FUNCIONAMENT VIKIPÈDIA

Avui a l'assignatura de noves tecnologies(TIC) hem parlat sobre wikipedia i hem vist el seu funcionament. Una terme nou que he aprés és que les persones que es dediquen a fer contribucions a la wikipedia s'anomenen WIKIPEDISTES( aquestes persones són designades com a voluntariat digital). Un wikipedista, a l'hora de escriure un article ha de seguir unes normes marcades pel llibre d'estil. Aquest lllibre recull unes normes per caracteritzar els articles. Algunes d'elles serien:

- Utilitzar un llenguatge impersonal, mai en primera persona, o addreçar-se directament al lector.

- Començar sempre amb un primer paràgraf que descrigui breument el concepte principal de l'article, de manera que qualsevol lector pugui tenir una idea clara del contibgut de l'article. No començar mai donant informació secundària o anècdotes.

- Utilitzar un llenguatge correcte i formal, vigilant l'ortografia i la gramàtica.

- Si existeixen articles relacionats hem de procurar que tinguin un estil i un format consisten.

- A l'hora de fer traduccions a altres llengües hem de vigilar de no intoduïr barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades.

- I per últim, no fer articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials.

Quan nosaltres volem fer una aportació a la wikipedia només Hem de buscar el tema sobre el qual volem fer la nostre aportació, seleccionar: editar i ja podem escriure la nostra aportació. Un cop ja la tinguem escrita guardem i la nostra aportació serà publicada. Per mirar les diferents aportacions que ha fet la gent sobre un tema anem a historial i allà les trovarem.
Quan vulguem fer alguna aportació nostre a la wikipedia(fotos, sons...) hem d'utilitzar el projecte COMMONS. Aquí trovarem fotos que les podem gafar sense cap problema de plagi.
Jo personalment no coneixia aquest espai d'on extreure les inmatge. Sempre les extreia del google. Ara ser que si alguna vegada necessito una imatge aniré directament a commons i d'allà l'extreuré sense preocupar-me de si aquella foto està firmada per algú.

A XTEC hi ha un espai anomenat EDUWIKI.CAT que és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit. És un projecte creat per nens i és per nens. Els autors són els propis nens. Té la intenció de compartir i crear coneixents per posar-lo a l'abast de tothom.

GOOGLE

La setmana passada, vam estar treballant el google i les seves eines. M'he adonat que és molt millor trenballar amb el cercador Mozilla, ja que a l'hora de treballar és molt més pràctic. Per exemple: a l'hora de corregir les faltes quan escrius al blog és molt més pràctic utilitzar l'eina que et proporciona Mozilla que no pas la de microsoft office.

També vam parlar sobre els wikis que són unes pàgines weps que qualsevol usuari pot editar-les.Es pot dir que els usuaris pasen a ser editors.Un exercici de classe era mirar un vídeo on comparava els blocs amb els wikis i et deia les diferències que hi havia entre uns i els altres. Així doncs, els blocs tenen un contingut estàtic a diferència dels wikis que són dinàmics. Una altre caractrística és que un blog s'estructura en entrades indexades per etiquetes; en canvi, els wikis s'estructuren en pàgines també indexades. Un blog és cronològic: les entrades s'ordenen cronològicament en ordre invers i els wikis són intemporals: pateixen modificacions relacionades amb l'actualització dels continguts. Una altre característica que els diferencia és que el blog es presenta en forma pergamí i els wikis en forma pàgina. I l'última característica que podríem trobar seria que els comentaris que hi trobem al blogs són de mode discussió i els del wikis de mode document. En un, la gent fa comentaris per gerenar discussió sobre un tema, en canvi, en l'altre, els comentaris que s'hi fan són per comentar la informació del document(en cap cas per discutir-lo).

En aquesta classe vaig aprendre nous conceptessobre els blogs i els wikis i noves eines de treball que s'utilitzen diàriament que s'havia que existien perquè els havia sentit d'oïda però no havia treballat mai amb ells.
El buscador Mozilla s'havia que existia però no l'havia utilitzat mai. Ara que ja sé com funciona i veien que és un eina molt més eficaç que google el posaré més en pràctica a l'hora de cercar informació. Una cosa que em va cridar molt l'atenció sobre aquest buscador va ser que aquest cercador té un eina en la que pots traduïr textos que estiguin escrits amb un altre idioma.

Ja portem dues setmanes a la univertitat en les quals em après a crear un blog així com pujar un video en ell. Actualment, ens estem llegin un llibre que és diu: Usos educactius pel blog que tracta sobre temes relacionants amb el blog(com fer enllaços, tipus de blogs amb els que ens hi podem trobar, entre d'altres temes). Aquest llibre ens anirà molt bé per fer el treball col·lectiu en el que hi estem treballant. Cal a dir, que no ha sigut gens fàcil trobar-lo, ja que en la majoria de les llibreries estava exhaurit.

El dimarts vam conéixer a la nostre tutora de seminari,l'Elisabeth Ballús, una dona molt encantadora que ens va explicar el funcionament del seminaria: que és el que es pretenia amb ell, com ho avaluaria... i ens va donar un calendari amb tota la programació que faríem durant aquest primer semestre.

El dimecres ens vam fer una prova de català per saber el nivell que teníem i veure si és l'adequat o potser ens cal treballar-lo més. Suposo que la setmana quevé ens diran el resultat.

Bé, aquest ha sigut un resum del més destacat d'aquestes dues setmanes. Fins la propera setmana! i que passeu unes bones festes de la Mercè.

INTERACTIVITAT

Les iddes principals d'aquest video són les següents:

- Els ordenadors han esdevingut amb el temps màquines per comunicar-nos.

- El ratolí permetia una comunicació interactiva.

- La clau d'un sistema interactiu és la "interfície", el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.

INTERACTIVITAT

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19353"> src="http://www.edu3.cat/img/logo_embed.png" title="Edu3.cat" alt="Edu3.cat" width="37" height="39" border="0" />

DECLARACIÓ D'INTENCIONS

En primer lloc, aquest blog s'ha creat per fer tot un seguiment dels exercicis que anem fent en les diferents assignatures, així com les aportacions pròpies que hi fem d'elles. En segon lloc, és un espai on nosaltres,les alumnes, podem visitar els diferents blogs i fer consultes sobre duptes o qüestions que tinguem sobre un determinat tema. I en tercer lloc i últim, dir que és un espai de treball molt útil per totes nosaltres, ja que és un mitjà de comunicació entre els mestres i els alumnes i també entre nosaltres mateixos, els alumnes.

EL CANELOBRE

A partir de materials que teníem a la classe de plàstica: cordes, tamborets, rotllos de paper i palanganes vam construir una escultura a la que vam anomenar “El canelobre”. Un cop construïda, vam experimentar amb els sorolls que feien cada un dels materials emprats. Us penjo el Power point que vam fer perquè trobo molt interessant , sobretot quan treballem amb els nens, que creïn escultures amb materials, objectes que trobem per la classe. Amb pocs materials es poden crear originals estructures.